//
estàs llegint...
lectures

dones en la construcció de la soberania alimentària – butlletí nyeleni núm.13, març 2013

portadaRepliquem l’article dones en la construcció de la soberania alimentària publicat a la pàgina 5 del butlletí Nyéléni número 13, març 2013, sobre Sobirania Alimentària (més avall en castellano)

dones en la construcció de la soberania alimentària

El sistema econòmic vigent –que és capitalista i patriarcal– separa la producció i la reproducció. En oposició a aquesta separació, l’economia feminista torna a ampliar la noció de treball per incloure a les tasques de reproducció biològica i social, és a dir, les tasques domèstiques, comunitàries i de cura. Tenir Sobirania Alimentària implica canviar no solament el model de producció d’aliments, sinó també el de consum, i això implica tenir temps per preparar, menjar, compartir i també per a si mateixes.
Per tenir més temps, no necessitem ni fast-food,ni enllaunats, però sí necessitem polítiques públiques de suport a la reproducció, com a alimentació a les escoles, restaurants populars i… compartir el treball (incloent les tasques domèstiques i de cura) entre totes i tots!

El principi de la Sobirania Alimentària reconeix cada vegada més la contribució de les dones en la producció d’aliments des de l’agricultura(les camperoles generen entre el 60 i el 80% de la producció d’aliments), fins a l’elaboració de menjars per a les seves famílies o en locals comunitaris.Contempla així mateix la necessitat de redistribució de terres, mitjans i condicions de producció de manera igualitària entre dones i homes.

En els últims anys, s’estima que almenys una quarta part de les llars del mitjà rural compten amb dones com a caps de família. Malgrat això, encara roman el desafiament que les dones aconsegueixin el mateix nivell de poder, o sigui, de participació en la política i en els processos de decisió dels homes. L’accentuació de l’economia de mercat tendeix a incrementar les disparitats ja existents, tant pel que fa a l’explotació laboral de les dones associat al agronegoci com al diferent accés a la terra entre homes i dones. A mesura que la terra es comercialitza i disminueix la seva disponibilitat, s’observa que els membres homes de les famílies redueixen l’accés a la terra que tenien les dones, particularment en el cas de vídues i divorciades.
La Sobirania Alimentària solament serà possible amb l’autonomia de les dones.
Per a això, és necessari tenir processos col·lectius d’enfortiment de les dones, fins i tot dins dels propis moviments socials. Algunes idees de mecanismes que estimulen l’autoorganització de les mujeres com són: la creació de grups de dones dins de l’organització; l’aplicació de quotes per garantir una participació igualitària de dones; evitar la identificació d’homes i dones amb alguna tasca particular; garantir la presència de dones en funcions de lideratge; l’accés a serveis de cura infantil per permetre una participació més important de les mares; coherència en el llenguatge i els continguts de les publicacions del moviment; la realització de cursos de formació per a homes i dones sobre aquest tema per estimular la reflexió, i més…

Facin això possible dins de la seva organització!
Consultar també El Gènere i el Dret a l’Alimentació, informe del Relator Especial de l’ONU Olivier De Schutter, març de 2013. http://www.srfood.org/images/stories/pdf/officialreports/20130304_gender_es.pdf

castellano:

mujeres en la construccion de la soberania alimentaria

El sistema económico vigente –que es capitalista y patriarcal– separa la producción y la reproducción. En oposición a esta separación, la economía feminista vuelve a ampliar la noción de trabajo para incluir a las tareas de reproducción biológica y social, es decir, las tareas domésticas, comunitarias y de cuidado. Tener Soberanía Alimentaria implica cambiar no solo el modelo de producción de alimentos, sino también el de consumo, y eso implica tener tiempo para preparar, comer, compartir y también para sí mismas.
Para tener más tiempo, no necesitamos ni fast-food,ni enlatados, pero sí necesitamos políticas públicas de apoyo a la reproducción, como alimentación en las escuelas, restaurantes populares y… ¡compartir el trabajo (incluyendo las tareas domésticas y de cuidado) entre todas y todos!
El principio de la Soberanía Alimentaria reconoce cada vez más la contribución de las mujeres en la producción de alimentos desde la
agricultura (las campesinas generan entre el 60 y el 80% de la producción de alimentos), hasta la elaboración de comidas para sus familias o en locales comunitarios.
Contempla asimismo la necesidad de redistribución de tierras, medios y condiciones de producción de manera igualitaria entre mujeres y hombres.
En los últimos años, se estima que al menos una cuarta parte de los hogares del medio rural cuentan con mujeres como cabezas de familia. A pesar de esto, aún permanece el desafío de que las mujeres alcancen el mismo nivel de poder, o sea, de participación en la política y en los procesos de decisión de los hombres. La acentuación de la economía de mercado tiende a incrementar las disparidades ya existentes, tanto en lo que se refiere a la explotación laboral de las mujeres asociado al agronegocio como al diferente acceso a la tierra entre hombres y mujeres. A medida que la tierra se comercializa y disminuye su disponibilidad, se observa que los miembros hombres de las familias reducen el acceso a la tierra que tenían las mujeres, particularmente en el caso de viudas y divorciadas.
La Soberanía Alimentaria solo será posible con la autonomía de las mujeres.
Para eso, es necesario tener procesos colectivos de fortalecimiento de las mujeres, incluso dentro de los propios movimientos sociales. Algunas ideas de mecanismos que estimulan la autoorganización de las mujeresbson: la creación de grupos de mujeres dentro de la organización; la aplicación de cuotas para garantizar una participación igualitaria de mujeres; evitar la identificación de hombres y mujeres con alguna tarea particular; garantizar la presencia de mujeres en funciones de liderazgo; el acceso a servicios de cuidado infantil para permitir una participación más importante de las madres; coherencia en el lenguaje y los contenidos de las publicaciones del movimiento; la realización de cursos de formación para hombres y mujeres sobre este tema para estimular la reflexión, y más…

¡Hagan esto posible dentro de su organización!
Consultar también El Género y el Derecho a la Alimentación, informe del Relator Especial de la ONU Olivier De Schutter, marzo de 2013. http://www.srfood.org/images/stories/pdf/officialreports/20130304_gender_es.pdf

Font: http://www.nyeleni.org/DOWNLOADS/newsletters/Nyeleni_Newsletter_Num_13_ES.pdf, pàgina 5 boletín Nyéléni número 13, marzo 2013

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu

%d bloggers like this: