//
arxius

feministesecologistes

This category contains 19 posts

llei de llavors – conferència de Vandana Shiva, 18/09 Parlament Europeu

vandana shiva[Context.Hi ha importants moviments per legislar a favor del control de les llavors. Les llavors són una eina  més de control de l’alimentació i de la pagesia…i fins i tot la horticultura casolana. A la UE, el 6 de maig passat,  la CE va aprobar la proposta de la nova llei de llavors que hauria de ser vigent el 2016. La proposta ha de passar pel parlament UE i diferents grups promouen debats per incidir en canvis abans de la seva aprovació final]

Vídeo de l’acte organitzat pel grup parlamentari europeu Greens/EFA en el que l’activista i científica Vandana Shiva va donar una conferència pública al Parlament Europeu sobre el projecte de llei de llavors. (18 setembre brussel¨·les)

 El vídeo sencer inclou la presentació per part organització (14′), la conferència de la Vandana i el torn de preguntes del debat final: http://greenmediabox.eu/archive/2013/09/18/the-law-of-the-seed/

Aquí, tros de la conferència de la Vandana:

Font vídeo:Vandana Shiva on the Draft EU Seed Legislation

més sobre llei  llavors ue: http://www.ecoagricultor.com/2013/05/semillas-europa/

més sobre la llibertat de les llavors, iniciativa de Vandana Shiva: http://seedfreedom.in/

Entrevista a Rossemary Morrow, pionera de la permacultura

998289_497898413636720_497010225_n

El Fracking, violant la terra

Dont-Frack-Your-Mother-Image designed by Michelle Sayles for Berks Gas Truth

Què és la fractura hidràulica o fracking? Si utilitzem google, trobem en pocs segons més de 10 milions d’entrades que expliquen què és. Ens quedem amb la realitzada per Leah D. Schade, a Una perspectiva ecofeminista del fracking, on equipara aquesta técnica tan devastadora amb el delicte de violació.

Fracking és el procés de perforació profunda a la Terra i la injecció de quantitats massives d’aigua i de productes químics tòxics (més de 70! cada vegada) amb la finalitat d’alliberar el metà i l’altre per a l’extracció de gas natural. Fracking suposa l’eliminació de tots els arbres i la vegetació de la zona al voltant del lloc de perforació, l’ús de centenars de camions i peces de maquinària pesada per establir tota la infrastructura de la perforació a realitzar, l’alliberament dels gasos de l’atmosfera d’intoxicació, i el problema de com fer front a la les aigües residuals del procés que conté compostos químics carcinógens i substàncies radioactives. Molta gent que ha arrendat les seves terres a les empreses de fracking han trobat que de l’aigua de casa il·lumina pel foc i explota a causa dels gasos que entren en els seus pous de les fractures subterrànies. Un altre problema és l’ocurrència de terratrèmols resultants de la injecció de l’aigua de residus tòxics de fracturamient hidràulic en pous de profunditat sota la superfície de la Terra.

Així, malgrat la insistència de la indústria del petroli i el gas que el fracking és segur,, ecològic, i una manera “de guanyar temps” fins que les formes d’energia alternativa puguin ser desenvolupades, la realitat constata que hi ha problemes seriosos amb el fracking, fet que condueix a moltes a exigir almenys una moratòria fins que pugui ser estudiada del tot i amb garanties establertes. Algunes fins i tot demanen una prohibició total de la pràctica del fracking.

Una mirada ecofeminista indicaria l’associació òbvia del procés de fracking amb el crim de violació. La violació implica la penetració sexual indesitjada del cos en un acte de violència que sotmet a la víctima a la humiliació, del poder, la violació de la integritat d’una mateixa, i el dolor en tots els nivells d’existència física, emocional, psicològica i espiritual. Aquest dolor persegueix la víctima llarg després que el violador ha deixat ella o ell en estat d’esgotament absolut, a vegades només amb prou feines sobrevivint  l’atac. Dones, nens i homes que són sotmesos a abusos sexuals i a violència en repetides ocasions han soportar la violació que ve a ser com un verí tòxic sorgint constantment a través de les seves ments, cossos i ànimes.

Si anéssim a imaginar la terra com un cos humà, tal vegada d’una dona, veiem com el fracturamiento hidràulic és similar a la “violació”. Ella està assetjada pels homes (i dones que realitzen el fracking) que no es preocupen per a ella, més que per extreure la seva essència interna i prostitueixen el seu cos, despullant de la seva “roba” (arbres i vegetació), muntant-la, perforant en les seves profunditats i explotant dins ella amb el seu líquid tòxic. El seu dolor és experimentat per tothom qui prèviament havien gaudit de la generositat de la seva aigua neta i aire pur. I molt després que s’esgoti el bé a dalt i els violadors surten del cos esgotat, les seves aigües continuen cremant amb ràbia, el seu cos s’estremeix amb espasmes tremolosos, i el seu alè s’embruta amb la contaminació tòxica.

En la comunitat humana, especialment als Estats Units, quan una dona és violada, si l’autor és capturat, és jutjat i condemnat pels seus crims. Idealment, s’ofereix ajuda a la dona per ajudar-la a recuperar el seu sentit d’autonomia, poder, salut i amb el temps, sanació del trauma. Des d’una perspectiva ecofeminista, la fractura hidràulica és un crim que ha de ser detingut, les persones responsables del fracking portades a judici i condemnades pels seus crims. S’ha d’oferir assistència a qui pateixi la victimització de la terra, i la terra ha de poder recuperar-se del trauma.

Hi ha qui argumentarà, per descomptat, que una connexió entre les dones i la terra és una romàntica personificació de res més que una col·lecció de roques, pols i gasos. I assenyalaran les ecofeministes que és precisament aquesta actitud de falta de respecte, l’Altre (“othering”) i la devaluació de les dones, el que ha portat a gran quantitat de crisis ecològiques que enfrontem ara en tot el planeta terra. Com diu la dita, “No es pot mantenir una bona dona”. Hi haurà conseqüències per irrespectar i violar dones i terra. La humanitat seria sàvia d’aprendre les lliçons ara, abans que les conseqüències condueixen a un dany irreparable per a la nostra espècie que estem conduint cap a la destrucció del planeta.

Extret de l’article An Ecofeminist Perspective on Fracking,de la Reverenda Leah D. Schade, del Seminari Teológic Luterà a Filadelfia, i de l’ Església Luterana, Lewisburg, PA, USA. Novembre 2012 a EcoPreacher

Dont-Frack-Your-Mother- Image designed by Michelle Sayles for Berks Gas Truth

Grups de consum: jo decideixo – Esther Vivas, agost 2013

gconsumRepliquem l’article d’Esther Vivas sobre el dret a decidir què mengem i els grups de consum, publicat a Etselquemenges a principis d’agost. Lectura molt recomenable.

Volem decidir sobre el que mengem, d’on ve, com ha estat conreat, per qui, com s’estableix el preu. En un món globalitzat, en què la distància entre producció i consum és cada dia més llarga, hi ha moltes persones que es pregunten sobre l’origen dels aliments. Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, que en els darrers temps s’han multiplicat a casa nostra, són la millor expressió d’aquesta voluntat de recuperar la capacitat de decidir sobre la nostra alimentació.

Es tracta de veïns d’un barri o d’una ciutat que es posen d’acord per comprar directament a un o diversos pagesos del seu entorn, i apostar per un altre model d’agricultura i consum, organitzant-se a partir d’associacions o de societats cooperatives. Algunes tenen personal remunerat, la majoria no. Són experiències que enforteixen les relacions socials en el territori, que promouen l’economia solidària, que generen nous llocs de treball al camp en plena crisi econòmica.

L’objectiu és retornar el paper central de la pagesia i els consumidors a l’hora de definir les polítiques agrícoles i que l’alimentació no depengui dels interessos econòmics d’unes poques multinacionals de l’agroindústria. Els criteris de justícia mediambiental i social són els que prevalen. Per aquest motiu, ja no es parla tan sols d’agricultura ecològica sinó d’agroecologia, defensant un model agrícola sense pesticides químics ni transgènics però també de proximitat, local i pagès.

La sobirania alimentària és el principi que guia aquestes experiències. Ser sobirans, tenir el dret a decidir, sobre la producció de menjar. Una pràctica que col·loca en el centre la defensa d’un món rural viu i les necessitats dels consumidors, que recupera llavors de varietats autòctones en perill d’extinció i que cultiva tenint en compte els cicles de la natura.

A Catalunya, els antecedents d’aquestes experiències es remunten a final dels anys vuitanta i principi dels noranta, quan a Reus, Girona i Barcelona es van constituir els primers grups de consum: El Brot (1987), El Rebost (1988) i Germinal (1993), respectivament. Però no va ser fins a meitats dels anys 2000 que hi va haver un creixement exponencial i a dia d’avui trobem més d’un centenar de grups de consum arreu del territori català, situats, principalment, a l’àrea metropolitana, on la distància entre el camp i la ciutat és major.

La coordinació entre aquestes iniciatives, però, és més aviat dèbil, tot i que existeixen marcs de treball estables com la Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics (Ecoconsum), que aplega 25 grups, i La Repera, que organitza periòdicament jornades i debats entre pagesos i consumidors. A nivell local, hi ha, també, marcs de coordinació, com al barri de Gràcia, a Barcelona, on des de fa anys hi ha l’espai de trobada de Cooperatives amb Gràcia.

Els grups i les cooperatives de consum, de totes maneres, no són l’única via per estrènyer els llaços entre el camp i el plat. En els darrers temps, han proliferat els horts urbans, els mercats pagesos, el retorn de joves al camp, la venda directa en finques… que demostren que altres pràctiques en la producció i el consum d’aliments no només són necessàries sinó que són possibles i viables.

Publicat a Etselquemenges

Font: http://esthervivas.com/2013/08/01/grups-de-consum-jo-decideixo/

La Carta de la Terra

Aquests dies he vist com la mineria a cel obert destrueix la montanya a un poble de Lleó. Sembla que els mitjans per treballar sota terra són avui dia segurs i és qüestionable la necessitat de treballar a cel obert. Jo he pogut comprobar la destrucció d’aquest paratge els dos darrers anys.

Per això m’ha semblat difondre la Carta de la Terra que jo desconeixia. P1020829P1020828Va ser aprovada l’any 2000 a l’Haya en el Palau de la Pau, després de diversos esborranys fets entre 1995 i 1999 per 23 personalitats per encàrrec de una fallida “Cumbre de Rio” en 1990-1992. Entre els redactors membres de la Comissió encarregada hi havia: Federico Mayor Zaragoza, Mercedes Sosa, Leonardo Boff i Mijail Gorbachov.

Algunes persones pensen que és un document que complementa i actualitza la Declaració dels Drets Humans de 1948 i tant o més important.

He pensat que pot ser interessant llegir-la i fer un petit debat. es pot llegir a la següent adreça de la fira de la Terra, en català: http://www.diadelaterra.org/page.php?chapter=128&isSubchapter=true

Té un el preàmbul i segueixen el que anomena PRINCIPIS en el següents apartats

I  .-RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT I DE LA VIDA

II .-INTEGRITAT ECOLÒGICA

III.-JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA

IV.-DEMOCRÀCIA NO VIOLÈNCIA I PAU

Una mirada ecofeminista al món del còmic – Órbita Diversa, abril 2013

Hem descobert aquest interessant article sobre el mòn del còmic i l’ecofeminisme….no ens hem pogut estar de traduir al català i portar-lo cap aquí!. L’autoria és de: cesmad, i teniu el text original , en castellà, a la web:Órbita diversa (http://orbitadiversa.wordpress.com/2013/04/15/una-mirada-eco-feminista-al-mundo-del-comic/)

M’encanta descobrir aquelles històries o personatges de còmic capaços d’oferir un punt de vista alternatiu a l’hegemònic (masclista, racista, homó- transfòbic i capitalista). No obstant això, trobar exemples que trenquin amb la norma heteropatriarcal i que siguin sensibles amb la naturalesa és fart difícil, i qualsevol acostament a l’ecològic sol fer-se des de l’associació dona-feminitat-naturalesa.

És veritat que la majoria de les variants del ecofeminisme coincideixen a veure una connexió entre la subordinació de les dones i l’explotació de la naturalesa. Però l’objectiu dels ecofeminismes no és reafirmar binarismes (dona-naturalesa, home-cultura), sinó desenvolupar una noció d’identitat basada en la relació de cada individu/a amb l’entorn del viu, criticant la jerarquització destinada a justificar que el “superior” (cultura/raó, home) pugui dominar i explotar el “inferior” (naturalesa, dona). D’aquesta manera la lluita no seria contra l’antropocentrisme (domini de l’ésser humà sobre la resta de les formes vives) sinó contra l’androcentrisme (domini de l’home sobre la resta de les formes vives, incloses les dones).

00

Dones del movimiento ecològic Chipko lluitant pels seus boscos

Un dels objectiu del ecofeminisme seria incloure els discursos i valors considerats femenins i inferiors (naturalesa, cos, cures, sentiments, etc.) en la nostra pràctica diària per crear un món millor per a tots els éssers vius. Dins de l’univers del còmic he triat 3 personatges que, amb una major o menor intencionalitat per part dels autors, han incorporat aquests discursos en les seves aventures. Curiosament els 3 exemples han viscut la seva edat daurada al llarg dels 80, just després de l’explosió feminista dels 70 i el naixement del ecofeminisme.

Eco-pacifisme: Orquídea Negra
01 BO_01

Marxeu. Aquest és el meu lloc. El nostre lloc. No vull morts aquí. Ni odi.” Black Orchid de Neil Gaiman

En 1989 Neil Gaiman reprèn aquest personatge i marca una fita al món del còmic. Orquídia Negra és el nom donat a les clonis resultat d’una hibridació planta-humana, creades per lluitar contra el crim. La gran novetat de la mini-sèrie de Neil Gaiman és que – a diferència de *superheroínas anteriors – Orquídia trenca amb el patró típic de superheroi masculí. Orquídia rebutja el model d’individualisme, lideratge i violència típics del superheroi, explorant nous models basats en el sentiment de col·lectivitat – amb la naturalesa en general i amb les seves germanes clonis en particular – i d’empatia – amb bons i dolents- i practicant la no-violència com a eines per aconseguir un món millor.

Eco-masculinitats: La Cosa del Pantà

La Cosa del Pantà és una forma de vida vegetal intel·ligent que ha absorbit al consciència del Allec Holland, un botànic assassinat per robar-li els seus descobriments (una fórmula capaç de regenerar vida vegetal fins i tot en un desert).

Malgrat ser tan (o potser més) poderós que personatges com Superman, la Cosa del Pantà rebutja el rol d’heroi i el protagonisme i no fa gairebé ús de la violència. La Cosa és un personatge en contínua evolució, replantejant-se la seva identitat i la seva relació amb el món i el seu entorn. Dins de les seves aventures la seva connexió amb la naturalesa i la profunditat de les seves relacions afectives tenen sempre un paper destacat.

“El poder incita a la ira, y la ira es como un fuego incontrolable. Evítalo” Swamp Thing, Vol.2, #51

“El poder incita a la ira, y la ira es como un fuego incontrolable. Evita-ho” Swamp Thing, Vol.2, #51

La Cosa del Pantà representa un nou tipus de masculinitat: és capaç de prendre característiques femenines i masculines de forma fluïda, no té problemes a expressar els seus sentiments i valoritza molt el treball de les cures.

"Niño: […] Si incluso los monstruos se asustan a veces, entones… bueno, entonces no es tan malo [asustarse], ¿no?.  CdP: No… no es tan malo…" Swamp Thing, Vol.1, #27

Nen: […] Si fins i tot els monstres s’espanten de vegades, entonis… bé, llavors no és tan dolent [espantar-se], ¿no?. CdP: No… no és tan dolent…” Swamp Thing, Vol.1, #27

Imprescindible qualsevol número del guionista Alan Moore.

Eco-terrorisme: Hiedra Venenosa

La vida de la doctora en botànica Pamela Isley sofreix un gir inesperat quan el Dr. Woodrue la injecta un còctel de toxines vegetals. Com a resultat es converteix en Heura Verinosa, guanyant múltiples poders i perdent la capacitat de quedar-se embarassada. Des d’aquest moment Heura combinarà les seves recerques científiques per empoderar a les plantes amb accions directes contra aquells agents (multinacionals principalment) que amenacen la naturalesa.
Heura és una vilana atípica: no busca venjança ni destrucció, la seva fi última és reclamar el lloc que la Naturalesa es mereix. El seu personatge podria representar a una *ecofeminista molt cabrejada i maquiavèl·lica. A més, és de les poques (l’única?) dones de l’univers de Batman que no té una lligadura directa com un home (com a amant o sòcia). No obstant això des de l’òptica heteropatriarcal es dóna una representació molt desfigurada del personatge i dels seus ideals: una femme fatale obsessionada amb la naturalesa, que abusa del seu poder sobre els homes per aconseguir les seves finalitats i que s’ha tornat tan boja – en part per la seva esterilitat – que considera a les plantes com a iguals o les seves beus.
En la qual potser és la seva millor història,“Cast Shadows” escrita per Ann *Nocenti, Heura reflexiona sobre això amb Batman, deconstruint la idea de superheroi i vilà:

"¿Desequilibrada? Estás en este juego desde hace más tiempo que yo, Batman. Sólo que tú has encontrado una manera de que tus obsesiones parezcan sensatas." Batman & Poison Ivy - Cast Shadows

Desequilibrada? Estàs en aquest joc des de fa més temps que jo, Batman. Només que tu has trobat una manera que les teves obsessions semblin assenyades.” Cast Shadows

Mentre entren en el psiquiàtric de Arkham, Heura destaca que la diferència entre *ellxs es deu a com la societat els veu, considerant entenimentada a una persona que es disfressa i trencar les lleis per defensar als éssers humans, i boja a una que ho fa per defensar a la naturalesa (antropocentrisme pur).
A part d’ecologista, Heura és una feminista conscienciada. En un altre dels seus grans moments, Heura realitza una gran crítica, amb ressò-metàfores incloses, sobre el rol al que es relega a les dones:

Solo #6

Solo #6

“Odio a los hombres. Por lo que hacen. Recortan. Podan. Nos hacen transformarnos en lo que ellos quieren. Una virgen. Una puta. Una compañera. Una enemiga. Y lo hacemos. Por necesidad”. (Poison Ivy, Solo #6)

Heura està compromesa amb la situació de les dones, i ha format part de tots els grups d’acció femenins que han aparegut en Gotham. A més és l’única persona de Gotham que ha recolzat a Harley Quinn,  criticant la relació destructiva que manté amb el Joker.

“ […] ¡Eres fuerte Harley! ¡Lista! ¡Inteligente! […] No necesitas esa hiena [Joker]! El sólo te usa! […]” Harley Quinn #1

“ […] ¡Ets forta Harley! ¡Llesta! ¡Intel·ligent! […] No necessites aquesta hiena [Joker]! Éll només t’utilitza! […]” Harley Quinn #1

Fins i tot quan Heura mostra el seu costat més vilà, no perd el seu enfocament ecològic. Dins de la sèrie No man’s Land, Heura assassina a dos policies corruptes que prèviament han assassinat a una adolescent del carrer sota la seva protecció. Com a bona ecologista reciclarà els seus cossos utilitzant-los com a abonament.

Gotham Central #32

Gotham Central #32

En conclusió, Heura verinosa no és una bona persona, però no dubta a posar-se al nivell de la naturalesa, està compromesa amb la situació de les dones i les persones necessitades, i reconeix el dany que el patriarcat i el capitalisme fan en a la Terra.

"No soy una asesina. Simplemente evito que los codiciosos saqueen el planeta" Brids of Prey (New 52) #3

“No sóc una assassina. Simplement evito que els cobejosos saquegin el planeta” Birds of Prey (New 52) #3

Altres artícles relacionats:

Representación de la mujer en los cómic de superhéroes (II)

Representación de la mujer en los cómics de superhéroes (I)

Font: http://orbitadiversa.wordpress.com/

Efectes negatius dels transgènics sobre la salut a partir de les investigacions científiques

… Existen .. muchas razones para luchar contra los transgénicos: la creación de dependencia frente a las grandes empresas de semillas, la reducción de la biodiversidad, su inutilidad para las y los consumidores en términos nutritivos el coste del sistema de separación de productos transgénicos y no transgénicos, etc…Pero la cuestión de la salud es un punto particularmente sensible, …
representa un elemento clave para frenar el desarrollo de esta tecnología mal controlada… El estudio delarticle .2 Profesor Seralini se realizó de forma secreta ..Cinco ex-ministras de Medio Ambiente de Francia, de diferentes partidos (Corine Lepage, Dominique Voynet, Segolène Royal, Nathalie Kosciusko-Morizet et Chantal Jouanno) firmaron una declaración comúnsolicitando que se hagan públicos los estudios secretos que permitieron la autorización del NK603 y del Round Up…  A partir de la publicación del estudio de Seralini i col. las agencias sanitarias solicitaron que se les facilitara, de forma inmediata, los resultados completos del trabajo. Éste, junto a Joel Spiroux, codirector del estudio, y su equipo indicaron que éstos se publicarían cuando los datos que sirvieron para la aprobación del NK603 y el Round Up también salgan a la luz pública, con el fin de poder comparar los métodos y de ver, con exactitud, en base a qué criterios se ha integrado este transgénico y el Round Up en el sistema alimentario europeo…. 

Dones Camperoles:Sembradores de lluites i esperança, pel feminisme i sobirania alimentària

Mujeres Campesinas; Sembradoras de Luchas y Esperanzas!Por el Feminismo y la Soberanía Alimentaria! de La Via Campesina a Vimeo.

Declaració de les Dones camperoles camí de VI Conferència Internacional de la Via Camperola a Jakarta (Indonèsia) del 6 al 13 de juny 2013: Som dones amb històries i lluites comunes per la vida, la terra, els territoris, la Sobirania Alimentària, la justícia, la dignitat; dones que compartim sabers i experiències, convençudes que les idees com les llavors quan s’intercanvien creixen i es multipliquen.

Font: http://vimeo.com/67864437

Com ja és habitual, a la Conferència Internacional de la Via Camperola, té lloc l’Assemblea Internacional de Dones per construir el feminisme camperol i popular. Uns enllaços per saber com va:

via campesina tv, vídeos http://tv.viacampesina.org/IV-Asamblea-Internacional-de?lang=es

IV Asamblea Internacional de Mujeres de la Vía Campesina. Jakarta – Indonesia. 6-7 Junio 2013. de La Via Campesina a Vimeo

i fotos – http://tv.viacampesina.org/IV-Asamblea-de-Mujeres-de-la-Via?lang=es

via campesina notícies – http://www.viacampesina.org/es/index.php/nuestras-conferencias-mainmenu-28/1748-arranca-la-vi-conferencia-internacional-de-la-via-campesina-en-yakarta-indonesia-con-la-iv-asamblea-internacional-de-mujeres-para-construir-el-feminismo-campesino-y-popular

Per seguir la conferència internacional pots seguir les informacions a través de twitter:

@via_campesinaSP

a Madrid 26/05…bicicletada feminista amb les Ecofeministes d’Ecologistas en acción i Las Tejedoras

si diumenge 26 estàs a Madrid…busca una bici i uneix-te a les ecofeministes d’Ecologistas en Acción Madrid i Las Tejedoras! Mapa de la passejada en bici…i flashmob Vencimos al patriarcado (a ritme de rafaela carrà, vídeo per assejar) !Qué dolor, qué dolor!

A les 11:30h.,Plaza de Oriente, davant Teatro Real (Metro Ópera)

mapa bicicletada ecofeminista

Font: http://www.ecologistasenaccion.org/article25733.html

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxius