//
arxius

transgènics

This category contains 18 posts

05|06:: Agricultura transgènica i medi ambient. Situació a Catalunya

campanya Greenpeace. imatge kukuxumusu

Benvolgudes, des del Projecte Hort de Ca la Dona us convidem a dir No als transgènics
Dijous 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA), ens trobem a les 18h a Ca la Dona:

Xerrada amb Manuela Glez. Griñan, Enginyera T.Agrícola, “Agricultura transgènica i medi ambient. Situació a Catalunya”Amb debat posterior amb totes les presents

Catalunya és una de les principals zones transgèniques del Regne d’Espanya, junt amb l’Aragó. Per què??? Com pot ser que aquí es pugui conrear varietats que prohibides a la resta de Unió Europea???

Per què el Parlament Català es va carregar la iniciativa legislativa popular sobre els transgènics presentada per Som lo que Sembrem????

Desconeixem els resultats del Multireferèndum 2014, però si hem tornat a veure com a tot el món la ciutadania diu NO als transgènics: 25 maig March Against Monsanto https://www.facebook.com/MarchAgainstMonstanto?fref=ts

transgènics.tecnologia.salut.negoci.dret a decidir.biodiversitat. neocolonialisme.alimentació.progrés

#DMMA2014 #DMMA #WED2014

Recordatori: Fins 4 de juny es pot votar el multireferèndum! Una oportunitat única per expressar la teva opinió sobre si a Catalunya vols una agricultura amb o sense transgènics!(entre d’altres temes! #ilps #deute #mat…)

https://vota.multireferendum.cat/

440x330xA-lhort-ok.jpg.pagespeed.ic.pTdougcNqcimages (15)nuestro-veneno-cotidiano-9788499421452 DSC_564020130525_121714

Hort Ca la Dona https://femhortcaladona.wordpress.com/

a Ca la Dona, c/Ripoll 25 de Barcelona

Reconeixement: el dibuix del conte és d’una campanya de Greenpeace i la imatge la va fer Kukuxumusu.

8Maig Estrena documental OMG: Organisme Modificat Genèticament

poster_OMG-212x300El proper dijous 8 de maig a les 20h als Cinemes Aribau Club de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 565) estrenen el documental “OMG: Organisme Modificat Genèticament”, una historia sobre la indústria i el consum dels aliments transgènics, dels efectes que pot provocar en la salut personal i en el nostre planeta. Pensem que us pot interessar a tothom que vulgui una ciutat lliure de transgènics.

Passi del Documental del Mes Organisme Modificat genèticament, amb col.loqui posterior amb Josep Pàmies

Totes les projeccions previstes a Barcelona i la resta de Catalunya i Espanya, les podeu consultar al documental del mes de Permacultura.

Font: web Multireferèndum http://www.multireferendum.cat/ai1ec_event/passi-del-documental-omg-organisme-modificat-geneticament/?instance_id=534

Vandana Shiva a Barcelona: “La Democràcia de la terra”

Fotos realitzades per Montserrat Bòria Solsona, hortera de Ca la Dona, a la 2a.jornada seminari Construïm Biocivilització on vam anar per conèixer i escoltar en directe a Vandana Shiva!!!!

Vandana Shiva, ecofeminista,sostenibilitat de la vida, colonització de les dones i de la terra, dels seus bens comuns del planeta, Navdayna, llavors lliures, banc de llavors tradicionals, no als transgènics i poder de les corporacions, sobirania alimentària, “ecoapartheid”, drets humans i regles de la terra, filòsofa d’Índia, autora de molts llibres, premi Nobel Alternatiu 1993…participà al seminari amb la conferència: “La Democràcia de la terra”

Si no vas poder veure-la o si vos tornar a escolta-la, aquí pots trobar el vídeo de la grabació en directe que van fer a sicomtelevisió: http://bambuser.com/v/4565322

La sessió va començar amb 2 experiències: arcadi oliveres / procés constituent i gala pin / la pah, A partir de 1h23’… hi ha la intervenció de la Vandana. Després hi ha intervencions de Pedro Santana, Victòria Camps Cervera i Juan Carlos Monedero.
Moltes gràcies a les organitzadores d’Imago per haver portat la Vandana a Barcelona!

Col.labora, participa, decideix…Multireferèndum 2014

multreferendumMultireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap a una democràcia creixent i directa.

Col.labora, participa, decideix…

1. Som Lo Que Sembrem
Quin tipus d’agricultura voleu que hi hagi a Catalunya?
a) Amb transgènics b) Sense Transgènics

2. CUP i Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute
Voleu que el Govern de la Generalitat de Catalunya deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il·legítims?
a) Sí b) No

3. Xarxa per la Sobirania Energètica
Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic?
a) Sí b) No

4. Comissions Promotores d’ILPs Rebutjades
Voleu que el grup promotor d’una Iniciativa Legislativa Popular pugui sotmetre la seva proposta a referèndum vinculant?
a) Sí b) No

Preguntes locals

5.1. Plataforma Aturem BCN World
Voleu que el projecte BCN World es tiri endavant? (Es vota al Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp)
a) Sí b) No

5.2. Assemblea en Defensa dels Serveis
Públics de Lleida
Voleu que el servei d’abastament d’aigua de Lleida sigui gestionat directament per l’Ajuntament? (Es vota a la ciutat de Lleida)
a) Sí b) No

5.3. Plataforma No a la MAT
Voleu que es construeixi la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de 400 kV? (Es vota a la Selva, el Pla de l’Estany, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà)
a) Sí b) No

Font: Web Multireferèndum http://www.multireferendum.cat/

Demana al comissari de la UE Tonio Borg la retirada del ‘super-GM’ blat de moro SmartStax !

button_support_smartstaxSmartStax és una llavor de blat de moro modificat genèticament desenvolupat per Monsanto i Dow AgroSciences. SmartStax produeix sis proteïnes insecticides (toxines Bt) i és tolerant a dos herbicides (glifosat i glufosinat). Una de les proteïnes insecticides es deriva d’ADN sintètic que no té una variant natural. SmartStax combina diverses característiques transgèniques en una sola planta, i es desconeixen els efectes que poden desenvoluar-se, causant gran peocupació i incertessa..

Testbiotech ha presentat una reclamació a la Comissió Europea per evitar l’autorització de la comercialització del Blat de Moro SmartStax i han endegat una campanya en la societat civíl per tal d’aconseguir suports a la retirada de l’autorització de comercialització d’SmartStax. La campanya consisteix en enviar un correu electrònic a aquest efecte al Comissari Borg Tonio abans del 5 de març de 2014.

Petició al comissari de la UE Tonio Borg (@borgton): Si us plau, retiri l’autorització de comercialització per SmartStax! Aquí trobaràs un formulari per enviar la carta al comissari, amb una proposta de carta. Si ho prefereixes, pots escriure la teva pròpia: http://www.testbiotech.org/en/smartstax

L’autorització: Al novembre de 2013 , la Comissió Europea va permetre que aquesta polèmica importació de blat de moro a la UE per ser comercialitzada en l’alimentació humana i en pinsos.

Segons Testbiotech , la inclusió de tants trets GM en una sola planta fa “riscos i incerteses inevitables piramidal ” . No obstant això efectes combinatoris coneguts per multiplicar la toxicitat o reaccions del sistema immune no es van tenir en compte .

“No hi havia gairebé cap investigació sobre els efectes combinatoris ” , diu Testbiotech . “Cap estudi d’alimentació es va dur a terme amb el blat de moro apilat per investigar els efectes potencials sobre la salut ni la investigació es va dur a terme per examinar l’impacte de l’exposició a llarg termini . ”

Impactes a la salut mai avaluats , no hi ha dades independents …SmartStax també té un contingut molt més alt de la toxina Bt que qualsevol altra planta GM produït mai. Riscos per a la salut associats a les toxines Bt inclouen toxicitat potencial humà i els impactes en el sistema immunològic que causa , per exemple , malalties inflamatòries de l’intestí , com es destaca en els estudis científics . Aquest risc de toxicitat Bt no va ser avaluat per l’EFSA .

Una altra qüestió que preocupa és la qualitat de les dades proporcionades per l’avaluació de riscos : ” Aquests es van dur a terme per i / o encarregats i pagats per la indústria” , es queixa Testbiotech .

“No hi ha laboratoris independents involucrats , les dades no van ser publicades en revistes revisades i la redacció d’alguns informes indiquen la manipulació de les dades . ”

Per exemple , un expedient elaborat per Monsanto per avaluar el comportament agronòmic de SmartStax afirma explícitament : ” La supervisió garanteix que les dades eren consistents amb les expectatives” . No obstant això , l’EFSA acceptat l’expedient sense crítica .

Sense supervisió. Una errada és que la Comissió no sol · licitarà la vigilància específica dels efectes sobre la salut del blat de moro SmartStax GM després de la consumició . Com a resultat , “els efectes que contribueixen a les malalties complexes o cròniques s’escaparan  … No hi ha cap, fins i tot qualsevol dels mètodes adequats disponibles per rastrejar i identificar SmartStax en productes alimentaris . ”

Sota les regulacions de la UE , la Comissió té dos mesos per respondre a la reclamació Testbiotech . Després d’un degut procés , pot remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE ).

algunes varietats de blat de moro actualsBlat de moro: anomenat també dacsa o panís Més a wiqipèdia

Testbiotech? Entitat de recerca fundada el 2008 per un grup d’experts i expertes i, registrada com una organització sense ànim de lucre per promoure la investigació independent i el debat públic sobre els impactes de la biotecnologia a tots nivells, ecològics, socials, econòmics, ètics, salut….fent de la recerca independent i de la transparència, prioritats en la presa de decisions polítiques. http://www.testbiotech.org/en

Traducció de la carta ( http://www.testbiotech.org/en/smartstax)

Benvolgut Comissari de la UE ,

Mitjançant la combinació de diverses plantes modificades genèticament en una, SmartStax resulta una piràmide de riscos i incerteses . No obstant això els efectes combinatoris apenes van ser investigats . Cap estudi d’alimentació es va dur a terme amb el blat de moro per investigar els efectes potencials per a la salut , cap investigació es va dur a terme per examinar l’impacte d’una exposició a llarg termini .

SmartStax té un contingut molt més alt de Bt que qualsevol altres plantes modificades genèticament fins ara. Riscos per a la salut associats a les toxines Bt són matèria de toxicitat , així com el potencial d’efectes adversos per al sistema immunològic . Per exemple , hi ha estudis que mostren una el risc de malalties inflamatòries de l’intestí a ser provocat o millorada si es consumeixen aquestes plantes . Aquest risc no va ser avaluat per l’EFSA .

Més preocupant és la qualitat de les dades que es facilitarà per l’avaluació de riscos : Les investigacions utilitzades per a l’avaluació de riscos es van dur a terme per i / o encarregats i pagats per la indústria . No hi ha laboratoris independents involucrats , les dades no van ser publicats en revistes revisades  i la redacció d’alguns informes fins i tot indica la manipulació de les dades .

Reglament de la UE requereix un nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient i una avaluació de riscos del més alt nivell possible ( Reglament 1829/2003 ) . Atès que l’autorització de comercialització d’ SmartStax està en conflicte amb la normativa de la UE, que ha de ser revocada .

Amb una cordial salutació ,

Efectes negatius dels transgènics sobre la salut a partir de les investigacions científiques

… Existen .. muchas razones para luchar contra los transgénicos: la creación de dependencia frente a las grandes empresas de semillas, la reducción de la biodiversidad, su inutilidad para las y los consumidores en términos nutritivos el coste del sistema de separación de productos transgénicos y no transgénicos, etc…Pero la cuestión de la salud es un punto particularmente sensible, …
representa un elemento clave para frenar el desarrollo de esta tecnología mal controlada… El estudio delarticle .2 Profesor Seralini se realizó de forma secreta ..Cinco ex-ministras de Medio Ambiente de Francia, de diferentes partidos (Corine Lepage, Dominique Voynet, Segolène Royal, Nathalie Kosciusko-Morizet et Chantal Jouanno) firmaron una declaración comúnsolicitando que se hagan públicos los estudios secretos que permitieron la autorización del NK603 y del Round Up…  A partir de la publicación del estudio de Seralini i col. las agencias sanitarias solicitaron que se les facilitara, de forma inmediata, los resultados completos del trabajo. Éste, junto a Joel Spiroux, codirector del estudio, y su equipo indicaron que éstos se publicarían cuando los datos que sirvieron para la aprobación del NK603 y el Round Up también salgan a la luz pública, con el fin de poder comparar los métodos y de ver, con exactitud, en base a qué criterios se ha integrado este transgénico y el Round Up en el sistema alimentario europeo…. 

Transgènics a la carta (quèquicom de TV3)

images (15)Vídeo Transgènics a la carta. El Quèquicom examina els pros i els contres dels conreus transgènics i els seus possibles efectes sobre la salut humana. Reemissió dimarts 5 de juny 2013, original de març 2009.

El blat de moro és l’única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya. I el fet és que molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. L’Anna Lasaga fa un viatge pels camps i els laboratoris on s’estudien aquestes plantes per treure l’aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre l’ambient i els éssers humans.

Hi participen Joan Serra, tècnic de l’IRTA, i Juli Bergé, un pagès perjudicat per pol•linització de camps de transgènics propers i que ha hagut d’abandonar el cultiu ecològic.
Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la UB, explica com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar.
Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat. Aquest és un procés caríssim que limita l’aparició d’algunes varietats que, segons aquests investigadors, podrien alimentar a millor a més persones. D’això també es queixa la professora Teresa Capell, que dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Lleida que treballa en una pomada vaginal contra la SIDA feta a partir de transgènics.
Al plató, Marc Boada explica com es fa un transgènic i altres aplicacions d’aquesta tècnica. (programa realitzat el 2009)

Si no veus el vídeo….l’enllaç al vídeo a la web del programa: http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=29777

Sobre transgènics 1

L’any 1953 comença la història dels transgènics al desxifrar la estructura del ADN (Àcid desoxiribonucleic per Watson i Cric) que és una molècula que en les cèl·lules de cada esser viu porta el codi genètic. En un principi es va pensar que cada “gen” controlaria la producció, la funció i la especificitat de un enzim particular que en altres paraules voldria dir que cada funció biològica de un organisme viu estaria dirigida per UN “gen” únic. Però això s’ha vist que és més complexe i que cada gen pot codificar per a proteïnes que tenen estructures primàries i propietats biològiques molt diferents segons els organismes o segon els teixits de un mateix organisme. Alguns actuen interaccionant amb altres “gens” i no és suficient extreure-los de un organisme i transferir-los a un altre per a que expressin la proteïna determinada. Des de principis dels anys 60 els biòlegs van començar a manipular el material genètic.
Va tenir una miqueta de “morbo” científic el fet que es pot transferir un gen de una especia a un altra. Un dels primers d’aquests experiments va ser transferir un gen de un gripau al ADN de una bacteria! Es pot travessar la barrera entre les espècies!

La manipulació genètica precisa d’un mitjà de transport del gen “seleccionat” una especie de “mula”. http://www.sld.cu/temas.php?idv=8152 Paul Berg Premi Nobel de Quimica 1980 investigador que al temps que va fer aprobar les directrius de seguretat del Institut Nacional de Salut dels EEUU (NHI) el 1976, va ..” recombinó la molécula de ADN del SV40 (virus de un chimpanzé) con el ADN de un virus bacteriano denominado lambda. A continuación, pensó en insertar esta molécula híbrida en la bacteria Escherichia coli, donde el virus SV-Lambda debería atacar a la bacteria. Berg supuso que cuando el virus entrara en la célula bacteriana, inyectaría su propio ADN, la molécula recombinada SV40-lambda. Entonces el virus se multiplicaría en el interior de la bacteria …. ocasionando la replicación del gen extraño en grandes cantidades .. “ … “El efecto multiplicador de la bacteria produjo un número ilimitado de copias de una misma molécula, técnica que sirvió para investigaciones posteriores, por ejemplo, para el desarrollo de fármacos. Su técnica de ingeniería genética se utiliza en la actualidad para producir proteínas humanas específicas como el interferón y ha sentado las bases para la posible curación de defectos genéticos…”  

 Robert Pollack ha questionat aquestes investigacions és un científic de prestigi que es pot sentir aquí:
http://www.dnalc.org/view/15158-Bridging-evolutionary-barriers-Robert-Pollack.html

Hem d’aprendre el nom de Gilles-Eric Seralin, científic francès conegut per  estudis sobre el Glifosat que és un herbicida de Monsanto i la repercusió de la ingesta de transgènics en animals (en.la foto).Seralin
Totes les recerques es compliquen perquè apareixen sovint denuncies de que certs investigadors que defensen els transgènics tenen relació amb la “industria”.

http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2012/10/02/seralini-y-ciencia-carta-abierta/

i http://disiciencia.wordpress.com/2012/12/12/la-guerra-encubierta-para-desacreditar-el-estudio-seralini-sobre-transgenicos/

 La selecció genètica no té res a veure amb tot això. La selecció feta per els camperols es basa per ex. en seleccionar les millors espigues per recollir les seves llavors per l’any següent o provocar el creuament entre dos plantes seleccionades per qualitats complementaries. L’acció de l’home s’orienta en aquests casos a l’obtenció de una millora del mateix “dipòsit” genètic. Les tècniques de manipulació genètica trenquen amb aquests procediments.

 El tema és complicat i requereix posar en comú tot el que anem aprenent

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxius