//
arxius

transició/alternatives

This category contains 4 posts

Taller de fusteria reciclant palets: 28/09 i 5/10 a Ca la Dona

una manera de practicar les 3R…Reduïm, reutilitzem, reciclem

LesDeL’Hort us  animem a fer de fusteres. Necessitem jardineres pel passatge de Ca la Dona i estem arreplegant palets i eines. Si no en saps, t’ensenyem… i, si ja en saps, comparteixes els teus trucs? Entre totes farem les jardineres de l’hort-jardí.

model 1: jardinera rectangularDates: 2 dissabtes  28 setembre i 5 octubre. A les 10h.

28/09: de 10h – fins 16:30h. Farem pausa per dinar a les 14h, desprès recollir i anar cap a la delegació govern a Barcelona, on a les 18h hi ha convocatòria de la Campanya pel dret a l’avortament: Mani #28S 2013.

5/10: de 10h a 14h aprox. (el primer dissabte podem ajustar temps)

Si t’interessa, apunta’t aquí abans 25 setembre, ens estem organitzant per les eines i materials. Places limitades. I t’enviarem tota la informació del Taller.

Fotos: fent la 1a jardinera feta reciclant palets, les tardes de regar plantes de ca la dona (agost i primers dilluns de setembre). Aquesta experiència (la majoria de nosaltres no teníem gaire idea) ens ha servirt per decidir-nos a proposar aquest taller de fusteria! Si som una bona colla podrem fer totes les jardineres que necessitem pel passatge de Ca la Dona…aprendrem juntes a reciclar palets, reutilitzar materials, fer anar eines…Les 2 últimes són els models de jardineres que volem fer.

Fem camí cap  a una major autosuficiència!

la montse i la mont algunes de les eines que farem servir

inspiració pel model 1: jardinera rectangular inspiració pel model 2: jardinera vertical

Horteres i herbes

https://femhortcaladona.wordpress.com/ – @lescibuletes

Anuncis

Bhutan té l’objectiu de convertir-se en el primer país totalment orgànic del món

Bhutanese-Farmers-Carryin-007Article original de The Guardian, 13 febrer

Bhutan, un país amb uns 750.000 habitants, es convertirà abans del 2020 en el primer del món en el qual tots els seus aliments es conrearan amb pràctiques d’agricultura ecològica.
En aquesta data estarà prohibida la venda de pesticides i herbicides químics.
Els agricultors i agricultores butaneses utilitzaran per als seus cultius únicament abonaments orgànics naturals, obtinguts de la seva ramaderia, i cap producte químic artificial.
Actualment gran part de la seva agricultura és orgànica, al no utilitzar apenes pesticides i herbicides artificials pel seu alt preu.
Bhutan té la intenció d’exportar els seus aliments naturals als grans mercats xinès i indi, els seus estats veïns geogràfics.
El ministre d’agricultura Pema Gyamtsho, que és també un agricultor com altres ministres en aquest país, ha anunciat aquest pla en el Cimera de Desenvolupament Sostenible, celebrada a Nova Delhi (Índia) del 31 gener a 2 febrer.

La decisió d’anar cap a l’agricultura orgànica és alhora pràctica i filosòfica, va dir Gyamtsho. “El nostre és un terreny muntanyós. Quan fem servir productes químics que no es queden en el que fem servir,  i impacten en l’aigua i les plantes. Hem de tenir en compte tot l’entorn. El ministre va recalcar els efectes nocius de l’ús de fertilitzants químics en la qualitat de fruites i verdures pel seu menor valor nutricional i la contaminació de les aigües subterrànies.

La major part de les nostres pràctiques agrícoles són l’agricultura tradicional, per la qual cosa són en gran part orgànica de totes maneres. “Però som budistes, també, i creiem en viure en harmonia amb la natura. Els animals tenen dret a viure, ens agrada veure a les plantes i els insectes feliç”, va dir.

La pagesia butanesa tradicionalment practiquen labors agrícoles, que sense l’ús de productes artificials, mantenen produccions d’aliments suficientment altes i mantenen la qualitat agrícola dels sòls.
La intenció del govern per mantenir la producció d’aliments sense químics és augmentar les terres de regadiu i usar varietats locals que són resistents a les plagues.

Petits agricultors i agricultores estan desenvolupant noves tècniques per créixer més i no estan perdent la qualitat del sòl.

Sistemes com “intensificació sostenible de l’arrel” (SRI), que regulen acuradament la quantitat d’aigua que necessiten els cultius i de l’edat en què les plàntules es planten, han demostrat que el rendiment dels cultius orgànics es poden doblegar sense químics sintètics.

“Estem experimentant amb diferents mètodes de producció de cultius com el SRI, però també anem a augmentar la quantitat de terres de regadiu i l’ús de varietats tradicionals de cultius que no requereixen insums i tenen resistència a les plagues”, diu Gyamtsho.

No obstant això, els agricultors i agricultores de Bhutan s’enfronten en els últims anys a seriosos problemes com la sequera o l’escassetat de mà d’obra que emigra a les ciutats.  El clima erràtic ha creat molts dubtes en que el país pugui produir tot l’aliment que necessiten sense pesticides, han baixat els conreus i hi han sofert plagues.

El ministre està convençut que el futur de Bhutan depèn en gran mesura de la forma en què respon als desafiaments de desenvolupament interrelacionats, com el canvi climàtic i la seguretat alimentària i energètica. “Ja seria autosuficient en aliments si només  menjessim el que hem produït. Però importem arròs. Menjar arròs és ara molt comú, però, tradicionalment, era molt difícil d’aconseguir. Només els rics i l’elit tenia. Arròs confereix estatus. Ara la tendència s’està invertint. La gent està cada vegada més conscients de la salut i estan menjant grans com el blat sarraí i blat “.

Creus que alguna cosa així seria possible en algun altre país del món?
Via: guardian.co.uk

Agronautes – Pel·lícula documental de PezEstudio

caràtula documental AgronautasDocumental Agronautas, ens mostra projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Realitzat per pezestudio [Maé Durant Vidal (arquitecta), Elisa de los Reyes García López (arquitecta), Blanca Villar Mateo (arquitecta) i Iñigo Calvo Sotomayor (economista)] +  + Juan Dopico Massobrio + Iñigo Calvo Sotomayor /// Pel·lícula Documental, 2011-2013

Ja s’ha esternat a Bilbao, hem de buscar si a Barcelona està prevista una presentació i/o com podem aconseguir una còpia.

Existeixen plantejaments, maneres de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. La majoria d’ells, no obstant això, no han estat desenvolupats per grans companyies ni disposen d’alts pressupostos governamentals. En molts casos es tracta, per contra, de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fos del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem Agronautes.

Agronautas [Documental] és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte Agronautas. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el mitjà natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o a través de la seva activitat professional.

Agronautas [Documental] recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas de recerca i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

Agronautas [Documental] està registrada amb llicències lliures, amb l’objectiu de ser àmpliament difosa.

Contingut:

El documental està dividit en quatre bloc temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat

Agricultura: S’aborden algunes de les problemàtiques i alternatives presents en relació al sector: agricultura ecològica, xarxes de llavors, aliments transgènics, agroindustria, grups de consum, sobirania alimentària, horts urbans.

Energia i Ecologia. A través del testimoniatge d’ “agronautes” entrevistades es fa un repàs sobre temes com la globalització, l’esgotament de recursos, el decreixement, les energies renovables, el consumisme, la dicotomia natural-artificial o l’equilibri amb la naturalesa.

Arquitectura i Tecnologia. Es proposen alternatives perquè la utilització d’ambdues disciplines suposi un equilibri amb la naturalesa i amb la societat. En aquest sentit, els testimoniatges se centren, entre uns altres, en la bioconstrucció, autoconstrucció, ecoconstrucció, arquitectura genètica, arquitectura algorítmica i les noves tecnologies.

Política i Societat. Es plantegen alternatives al sistema polític actual així com possibles solucions per sortir de la crisi global actual. Els models horitzontals, els sistemes de participació ciutadana, les colònies colectivitzades, les alternatives al sistema capitalista o els moviments socials són alguns de les opcions tractades.

Fitxa tècnica:

Concepte: Pezestudio
Adreça: Juan Dopico Massobrio.
Guió: Elisa dels Reyes García, Maé Durant Vidal, Juan Dopico Massobrio.
Edició: Juan Dopico Massobrio.
Producció: Iñigo Calvo Sotomayor.
Fotografia: Juan Dopico Massobrio.
So Directe: Elisa dels Reyes García, Maé *Durant Vidal, Txabi Uria García, Gorka Beitia Zarandona.
Traduccions: Jone Vicari Ituarte, David Hojman, Valentina Aspecte, Jordi Montes, Mar Coll.
Música: Héctor Marigorta Tato. Subvencionat per: Departament de Cultura del Govern Basc

Font: http://pezestudio.org/index.php/2013/02/15/agronautas-documental/

Què és PEZESTUDIO?. Com diuen a la seva web…

PEZESTUDIO és una cèl·lula creativa d’arquitectes i un economista formada en 2006 que s’associa amb diferents experts/expertes segons el projecte a realitzar. Desenvolupem projectes d’urbanisme, arquitectura, disseny i recerca-acció a través de línies de treball entorn de:

>la incubació de societats i maneres de vida de baix impacte sobre els ecosistemes a partir d’hàbits generats per infraestructures i dissenys físics o virtuals.

>la incorporació de tècniques i tecnologies no estandarditzades, ja sigui a partir de la recuperació de sistemes constructius artesanals i intel·ligents com la integració de mitjans digitals que millorin les qualitats del dissenyat.

>la capacitat d’intervenció i decisió ciutadana en els processos de disseny a totes les escales

>la repercussió de les transformacions econòmiques contemporànies sobre la ciutat, les maneres de vida de les persones i els sistemes de producció

web: http://pezestudio.org/

blog de informació sobre sobirania alimentaria

blog de informació sobre sobirania alimentaria

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu