//
arxius

agroecologia

This tag is associated with 10 posts

7/03, 19h – CINE FORUM a Userda 9 “Dones pageses i ecologia”

Hola a totes, aquets divendres dia 7 de març per cel.lebrar el dia Internacional de les Dones a la cooperativa de consum Userda 9, pasem dos documentals sobre dones pageses i ecologia.Comptarem també amb la participació de tres dones pageses que porten dos projectes a casa nostre tant de agricultura com de avicultura ecologica. Parlarem amb elles de les seves viviencies i experiencies que sens dubte seràn molt interessants. Us esperem .Una abraçada.Katy

Cine-Forum Userda9_Dia de la Dona

Dins del programa d’actes del Dia de la Dona de Nou Barris Cabrejada, i amb el títol “Dones pageses i ecologia”, us convidem el proper divendres 7 de març a les 19h a un Cine Fòrum en el que projectarem els  documentals “Mujeres campesinas andaluzas. Entre la tradición y la lucha” i “La sabiduría de la tierra. Mujeres baserritarras”.
Després del pase audiovisual, comptarem amb la companyia de 3 dones pageses de casa nostra, que ens explicaran les seves vivències i opinions versus la dona i el camp. Martina Marcet de “Cal Roio. Ramaderia ecològica del Catllaràs” i Kesia García i Glòria Torret de “Les 3 Quarteres. Producció agroecològica i educació ambiental” ens compartiran els seus punts de vista en una tertúlia que vol ser distesa i propera, i una oportunitat per sentir de primera mà, com la dona afronta el treball en el camp avui dia.
Acabarem la tarda amb un pica pica ecològic per acomiadar-nos com cal 🙂

Anuncis

Bhutan té l’objectiu de convertir-se en el primer país totalment orgànic del món

Bhutanese-Farmers-Carryin-007Article original de The Guardian, 13 febrer

Bhutan, un país amb uns 750.000 habitants, es convertirà abans del 2020 en el primer del món en el qual tots els seus aliments es conrearan amb pràctiques d’agricultura ecològica.
En aquesta data estarà prohibida la venda de pesticides i herbicides químics.
Els agricultors i agricultores butaneses utilitzaran per als seus cultius únicament abonaments orgànics naturals, obtinguts de la seva ramaderia, i cap producte químic artificial.
Actualment gran part de la seva agricultura és orgànica, al no utilitzar apenes pesticides i herbicides artificials pel seu alt preu.
Bhutan té la intenció d’exportar els seus aliments naturals als grans mercats xinès i indi, els seus estats veïns geogràfics.
El ministre d’agricultura Pema Gyamtsho, que és també un agricultor com altres ministres en aquest país, ha anunciat aquest pla en el Cimera de Desenvolupament Sostenible, celebrada a Nova Delhi (Índia) del 31 gener a 2 febrer.

La decisió d’anar cap a l’agricultura orgànica és alhora pràctica i filosòfica, va dir Gyamtsho. “El nostre és un terreny muntanyós. Quan fem servir productes químics que no es queden en el que fem servir,  i impacten en l’aigua i les plantes. Hem de tenir en compte tot l’entorn. El ministre va recalcar els efectes nocius de l’ús de fertilitzants químics en la qualitat de fruites i verdures pel seu menor valor nutricional i la contaminació de les aigües subterrànies.

La major part de les nostres pràctiques agrícoles són l’agricultura tradicional, per la qual cosa són en gran part orgànica de totes maneres. “Però som budistes, també, i creiem en viure en harmonia amb la natura. Els animals tenen dret a viure, ens agrada veure a les plantes i els insectes feliç”, va dir.

La pagesia butanesa tradicionalment practiquen labors agrícoles, que sense l’ús de productes artificials, mantenen produccions d’aliments suficientment altes i mantenen la qualitat agrícola dels sòls.
La intenció del govern per mantenir la producció d’aliments sense químics és augmentar les terres de regadiu i usar varietats locals que són resistents a les plagues.

Petits agricultors i agricultores estan desenvolupant noves tècniques per créixer més i no estan perdent la qualitat del sòl.

Sistemes com “intensificació sostenible de l’arrel” (SRI), que regulen acuradament la quantitat d’aigua que necessiten els cultius i de l’edat en què les plàntules es planten, han demostrat que el rendiment dels cultius orgànics es poden doblegar sense químics sintètics.

“Estem experimentant amb diferents mètodes de producció de cultius com el SRI, però també anem a augmentar la quantitat de terres de regadiu i l’ús de varietats tradicionals de cultius que no requereixen insums i tenen resistència a les plagues”, diu Gyamtsho.

No obstant això, els agricultors i agricultores de Bhutan s’enfronten en els últims anys a seriosos problemes com la sequera o l’escassetat de mà d’obra que emigra a les ciutats.  El clima erràtic ha creat molts dubtes en que el país pugui produir tot l’aliment que necessiten sense pesticides, han baixat els conreus i hi han sofert plagues.

El ministre està convençut que el futur de Bhutan depèn en gran mesura de la forma en què respon als desafiaments de desenvolupament interrelacionats, com el canvi climàtic i la seguretat alimentària i energètica. “Ja seria autosuficient en aliments si només  menjessim el que hem produït. Però importem arròs. Menjar arròs és ara molt comú, però, tradicionalment, era molt difícil d’aconseguir. Només els rics i l’elit tenia. Arròs confereix estatus. Ara la tendència s’està invertint. La gent està cada vegada més conscients de la salut i estan menjant grans com el blat sarraí i blat “.

Creus que alguna cosa així seria possible en algun altre país del món?
Via: guardian.co.uk

docu: La Kosturica, una experiència d’agroecologia

kosturicaDocumental sobre el projecte La Kosturica, una cooperativa de producció d’horta ecològica sota criteris agroecològics situada a Canovelles (Vallès Oriental). El documental, estrenat novembre 2012, va ser finançat a través de verkami i ha estat realitzat per Sergi Moreno Soler, cronista del projecte durant un any i mig. Duració: 52’38´´.

La Kosturica (http://kosturica.blogspot.com.es/) és un experiment cooperatiu de producció d’horta ecològica situat al terme municipal de Canovelles (Vallès Oriental, Barcelona). Nascut l’any 2000, actualment produeix unes cent-setanta cistelles de verdura de temporada a la setmana amb les que alimenta els seus associats i associades de les comarques del Vallès i Barcelonès. Els consumidors i consumidores són part activa del projecte, ja que amb el seu recolzament, ajuden a produir aliment no només de manera més sana, sinó també, més justa: sense intermediaris, afavorint el comerç local, minimitzant els embalatges i el transport, tenint en compte els drets i les prioritats de les treballadores i treballadors, aprofitant les idees dels avis i àvies, potenciant les varietats locals o donant suport a la lluita contra els transgènics. Aquesta simbiosi és el que l’equip de La Kosturica anomena agroecologia. El documental és la crònica d’un any i mig de seguiment (del 2007 al 2009) de l’equip actual de pagesos i pageses format per la Maria, en Jordi i en Jose.

docu: Semillas de Libertad (Seeds of Freedom)

agnes_wayua_mutiso_kenyaLlavors de Llibertat és un documental que en poc més de 30 minuts posa de relleu com el control de la llavor s’utilitza per monopolitzar el sistema alimentari mundial. Mostra com el sistema agrícola industrial, i les llavors genèticament modificades (GM) en particular, ha impactat en l’enorme biodiversitat agrícola desenvolupada per agricultores i agricultors de tot el món, des del començament de l’agricultura. El control de les llavors és la clau per fer-se amb el control del sistema alimentari mundial i assegurar-se grans guanys econòmics. Disponible en 5 idiomes.

Documentals així mostren com són d’importants els projectes de recuperació de llavors tradicionals a tot el món. Nosaltres també tenim responsabilitat, com a consumidores però també com a aficionades a fer creixer un hort urbà (i possibles compradores de llavors), en la defensa de les llavors tradicionals, donant suport als projectes propers que recuperen llavors de producció ecològica i de varietats locals com és el cas de Les Refrades o El rave negre  o Esporus,rebutjant les polítiques que pretenen prohibir la venda i reproducció de llavors autóctones i tradicionals i/o permetre patents sobre llavors, aprenent a conservar les llavors, anar a mercats d’intercanvi de llavors….

El documental: Semillas de Libertad

Resum curtet. Després de la primera i segona guerres mundials a Europa, les empreses químiques van tractar de trobar un nou mercat per als seus productes. Van descobrir que les alteracions químiques subtils als agents explosius i els nervis els permetia reaprofitar els productes químics de guerra en fertilitzants i pesticides per a cultius. Més tard, unint els fertilitzants i pesticides químics específics amb llavors híbrides van ampliar el potencial de guanys, aconseguint estendre per quasi tot el món que les llavors genéticament modificades són la solució per tenir més rendiment de la terra i acabar amb la fam. Actualment, les llavors híbrides només són capaçes de produir un rendiment una vegada, el que obliga els agricultors i agricultores a comprar llavors i productes químics cada any, abandonant  les seves pràctiques tradicionals de selecció de llavors, l’estalvi i l’intercanvi, i entrant en la roda de dependència i deute. El documental dóna veu a les comunitats camperoles indígenes que a petita escala abasteixen d’aliments el 70% de la població mundial, i junt amb col · laboradors de la pel · lícula fan una crida a la pagesia  i consumidores i consumidors de tot el món a unir les seves forces amb el moviment mundial cada vegada major per la defensa de la sobirania alimentària – el dret i la responsabilitat de mantenir els nostres aliments diversos culturalment apropiades i ecològicament adaptats i produïts èticament.

La pel · lícula compta amb referents mundials i activistes Dr Vandana Shiva de Navdanya, Henk Hobbelink de GRAIN, Zac Goldsmith MP (UK partit conservador), pagès canadenc Percy Schmeiser, Kumi Naidoo de Greenpeace International, Gathuru Mburu d’Àfrica Xarxa de Biodiversitat, Liz Hosken de la Fundació Gaia i Caroline Lucas MP (UK Partit Verd).

Documental coproduït per la Fundació Gaia i la Xarxa de Biodiversitat d’Àfrica, en col·laboració amb MELCA Etiòpia (Movement for Ecological Learning and Community Action), Internacional Navdanya (India) i GRAIN (Barcelona,Es). http://www.seedsoffreedom.info/watch-the-film/watch-the-film-spanish/

La Carta de la Terra

Aquests dies he vist com la mineria a cel obert destrueix la montanya a un poble de Lleó. Sembla que els mitjans per treballar sota terra són avui dia segurs i és qüestionable la necessitat de treballar a cel obert. Jo he pogut comprobar la destrucció d’aquest paratge els dos darrers anys.

Per això m’ha semblat difondre la Carta de la Terra que jo desconeixia. P1020829P1020828Va ser aprovada l’any 2000 a l’Haya en el Palau de la Pau, després de diversos esborranys fets entre 1995 i 1999 per 23 personalitats per encàrrec de una fallida “Cumbre de Rio” en 1990-1992. Entre els redactors membres de la Comissió encarregada hi havia: Federico Mayor Zaragoza, Mercedes Sosa, Leonardo Boff i Mijail Gorbachov.

Algunes persones pensen que és un document que complementa i actualitza la Declaració dels Drets Humans de 1948 i tant o més important.

He pensat que pot ser interessant llegir-la i fer un petit debat. es pot llegir a la següent adreça de la fira de la Terra, en català: http://www.diadelaterra.org/page.php?chapter=128&isSubchapter=true

Té un el preàmbul i segueixen el que anomena PRINCIPIS en el següents apartats

I  .-RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT I DE LA VIDA

II .-INTEGRITAT ECOLÒGICA

III.-JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA

IV.-DEMOCRÀCIA NO VIOLÈNCIA I PAU

docu: Permacultura ¿Perma qué…? – El escarabajo Verde

elescarabajoverdeDocumental del 2011 del programa de tve El Escarabajo Verde (la 2), realitzat a l’Institut Permacultura Montsant a Arbolí, Tarragona.

La majoria de les “ecoaldeas” o projectes que proposen alternatives per utilitzar els recursos energètics, conrear la terra o millorar les relacions humanes es refereixen a la permacultura com a guia. Perma… què?, diuen molts en escoltar la paraula. I això què és? Per tractar de respondre a la pregunta un equip de l’Escarajo Verde ha estat gravant en l’Institut de Permacultura Montsant, a Tarragona, que porta uns 20 anys formant a gent de tot el món, i on la permacultura s’aprèn practicant.

Enllaços relacionats: web escarabajo verde http://www.rtve.es/television/escarabajo/

web Institut Permacultura Montsant http://www.permacultura-montsant.org/http://permaculturamontsant.wordpress.com/

Agronautes – Pel·lícula documental de PezEstudio

caràtula documental AgronautasDocumental Agronautas, ens mostra projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Realitzat per pezestudio [Maé Durant Vidal (arquitecta), Elisa de los Reyes García López (arquitecta), Blanca Villar Mateo (arquitecta) i Iñigo Calvo Sotomayor (economista)] +  + Juan Dopico Massobrio + Iñigo Calvo Sotomayor /// Pel·lícula Documental, 2011-2013

Ja s’ha esternat a Bilbao, hem de buscar si a Barcelona està prevista una presentació i/o com podem aconseguir una còpia.

Existeixen plantejaments, maneres de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. La majoria d’ells, no obstant això, no han estat desenvolupats per grans companyies ni disposen d’alts pressupostos governamentals. En molts casos es tracta, per contra, de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fos del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem Agronautes.

Agronautas [Documental] és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte Agronautas. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el mitjà natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o a través de la seva activitat professional.

Agronautas [Documental] recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas de recerca i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

Agronautas [Documental] està registrada amb llicències lliures, amb l’objectiu de ser àmpliament difosa.

Contingut:

El documental està dividit en quatre bloc temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat

Agricultura: S’aborden algunes de les problemàtiques i alternatives presents en relació al sector: agricultura ecològica, xarxes de llavors, aliments transgènics, agroindustria, grups de consum, sobirania alimentària, horts urbans.

Energia i Ecologia. A través del testimoniatge d’ “agronautes” entrevistades es fa un repàs sobre temes com la globalització, l’esgotament de recursos, el decreixement, les energies renovables, el consumisme, la dicotomia natural-artificial o l’equilibri amb la naturalesa.

Arquitectura i Tecnologia. Es proposen alternatives perquè la utilització d’ambdues disciplines suposi un equilibri amb la naturalesa i amb la societat. En aquest sentit, els testimoniatges se centren, entre uns altres, en la bioconstrucció, autoconstrucció, ecoconstrucció, arquitectura genètica, arquitectura algorítmica i les noves tecnologies.

Política i Societat. Es plantegen alternatives al sistema polític actual així com possibles solucions per sortir de la crisi global actual. Els models horitzontals, els sistemes de participació ciutadana, les colònies colectivitzades, les alternatives al sistema capitalista o els moviments socials són alguns de les opcions tractades.

Fitxa tècnica:

Concepte: Pezestudio
Adreça: Juan Dopico Massobrio.
Guió: Elisa dels Reyes García, Maé Durant Vidal, Juan Dopico Massobrio.
Edició: Juan Dopico Massobrio.
Producció: Iñigo Calvo Sotomayor.
Fotografia: Juan Dopico Massobrio.
So Directe: Elisa dels Reyes García, Maé *Durant Vidal, Txabi Uria García, Gorka Beitia Zarandona.
Traduccions: Jone Vicari Ituarte, David Hojman, Valentina Aspecte, Jordi Montes, Mar Coll.
Música: Héctor Marigorta Tato. Subvencionat per: Departament de Cultura del Govern Basc

Font: http://pezestudio.org/index.php/2013/02/15/agronautas-documental/

Què és PEZESTUDIO?. Com diuen a la seva web…

PEZESTUDIO és una cèl·lula creativa d’arquitectes i un economista formada en 2006 que s’associa amb diferents experts/expertes segons el projecte a realitzar. Desenvolupem projectes d’urbanisme, arquitectura, disseny i recerca-acció a través de línies de treball entorn de:

>la incubació de societats i maneres de vida de baix impacte sobre els ecosistemes a partir d’hàbits generats per infraestructures i dissenys físics o virtuals.

>la incorporació de tècniques i tecnologies no estandarditzades, ja sigui a partir de la recuperació de sistemes constructius artesanals i intel·ligents com la integració de mitjans digitals que millorin les qualitats del dissenyat.

>la capacitat d’intervenció i decisió ciutadana en els processos de disseny a totes les escales

>la repercussió de les transformacions econòmiques contemporànies sobre la ciutat, les maneres de vida de les persones i els sistemes de producció

web: http://pezestudio.org/

Què és la Permacultura?

LogoCursoIntroEsPCLa Permaculura és un concepte i una disciplina, que sorgeix  dins de l’agricultura ecològica i que s’ha estès com una taca d’oli a tots els recons del món i a quasi tots els àmbits de la vida, funcionant tant en zones rurals com urbanes;  talment, molts/es la considerant una filosofia de vida.

Sorgeix  a Australia, a mitjans de la dècada dels 70,   quan  el doctor  Bill Mollison i David Holmgren  comencen a desenvolupar   una sèrie de idees per  a  aconseguir  un sistema agrícola,  sostenible i permanent,  que cobris les necessitats  alimentàries de la humanitat.  Una primera aproximació la donen  a conèixer amb la publicació  del llibre Permaculture One  (1978),   aconseguint  un èxit immediat i extraordinari  en el seu país.

D’ençà,   la Permacultura s’ha propagat arreu i, com diu un dels Mollison,  “en tots els llocs és autòctona, amb professors locals que ensenyen en la seva pròpia llengua.  Sent el seu creixent  geomètric: va començar en l’any 1979 amb un únic curs que jo mateix  vaig impartir. Per l’any 1980 ja hi havia tres professors i els noranta uns quants cents d’ells. En l’actualitat hi ha  milers, quatre o cinc mil en anglès i uns altres tant en altres idiomes. I s’estén perquè no posseeix un sistema jeràrquic. No té una cúspide directiva i no hi ha cap persona per sobre de l’altra. Es composa de petites entitats independents que es regeixen per elles mateixes sense cap personal directiu” (…) “desenvolupant els seus propis  sistemes educatius i financers”  [1]

Talment, la Permacultura  ha esdevingut una xarxa o un moviment  de persones, de projectes, independents però connectats.

Disseny balcó-1Però, què és la Permacultura? [2]

És un sistema de disseny per a la creació d’entorns humans sostenibles (ecosistemes, territoris, espais, construccions i infraestructures, organitzacions socials, etc.). La paraula permacultura  en sí està composta per dues arrels:  Perma, de permanent,  i Cultura;  “cultura permanent” o “agricultura permanent”,  doncs com diu Mollison les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agricultural sostenible i una ètica de l’ús de la terra.”

“La Permacultura està basada en l’observació dels sistemes naturals, la saviesa continguda en els sistemes tradicionals de les granges i en el coneixement científic modern i la tecnologia”.

Aquest disseny es fonamenta en tres principis  ètics :

1.        Cura de la terra

Hem de tenir cura de tots els ésser vius  i no vius:  especies i les seves varietats, boscos, microhàbitats, etc. La nostra responsabilitat és no contaminar però també realitzar  activitats de conservació i de rehabilitació.

En Permacultura es té una visió del món com un engranatge, en el que cada ser viu té la seva funció .

2.       Cura de les persones

En qualsevol disseny és imprescindible aconseguir un equilibri entre les necessitats bàsiques de les persones ( aliment, llar, educació, feina satisfactòria i contacte humà) i el seu impacte sobre l’entorn.  Totes les persones han de tenir el mateixos drets i el mateix accés als recursos i als coneixements; talment, hi ha d’haver un repartiment equitatiu.

 3.      Compartir excedents i capacitats

Un cop cobertes les nostres necessitats bàsiques podem compartir el nostre excedent de temps, habilitats, coneixements o recursos econòmics.  Cooperar i compartir són claus.

La Permacultura estableix també uns principis  alhora  d’iniciar  qualsevol disseny:

1.    Cada element ( com la casa, l’hort, carretera, etc) està situat en relació a un altre de manera que s’ assistint entre ells

2.       Cada element compleix moltes funcions

3.       Cada funció important és suportada per molts elements

4.       Planificació eficient de l’energia per la casa i comunitats ( zones i sectors )

5.       Èmfasi en l’ús de recursos biològics més que en l’ús dels recursos provinents dels hidrocarburants.

6.       Reciclatge d’energia en el lloc ( tant l’energia humana com l’energia de combustió)

7.       Utilització i acceleració de la successió natural de plantes per establir llocs favorables i sòls.

8.       Policultura i diversitat t’especies beneficioses per a un sistema productiu i interactiu

9.       Ús de l’efecte de vora i dels patrons naturals per aconseguir la major avantatge.

En la formulació inicial de la Permacultura, a més a més dels dos creadors del sistema,  hi ha dos referents  imprescindibles:  Masanobu Fukuoka  Emilia Hazelip.

 [1] Conferència de Bill Mollison a la Univ .de les Nacions Unides  (podeu llegir-la sencera  aquí )

[2] Bill Mollison; Reni Mia Slay (1994). Introducción a la Permacultura. EEUU: Tarigari        ( el podeu descarregar  aquí )

 Per conèixer més:

           http://www.redpermacultura.org/

          http://www.permacultura-es.org/index.php

          http://blocpermacultura.blogspot.com.es/

          http://www.permacultura-bcn.org/

 –          http://huertavieja.ruralesenredadxs.org/2012/08/31/biblioteca-online-completa-permacultura-bioconstrucion-agricultura-ecologica-etc-fukuoka-david-holmgren-bill-mollison-y-muchos-otros/

          http://www.tierramor.org/index.htm

 –          http://vimeo.com/30974018#

          http://www.youtube.com/watch?v=zZMr9oCLG3Y

          http://www.youtube.com/watch?v=ddUPEqjeRmo

          http://www.youtube.com/watch?v=LmSciXzVHl8

Autora contingut: Sílvia

Segons Marie-Monique Robin, mengem verí. Entrevista a El Confidencial

2013061091marie-monique-robin-int“El aumento de enfermedades crónicas como la obesidad, la diabetes y el cáncer está directamente relacionado con los alimentos que comemos. Las hormonas sintéticas presentes en los fertilizantes y pesticidas que entran en contacto con la comida son muy peligrosas para la salud y no suelen detectarse en los análisis toxicológicos, por lo que se invalida el principio de que la ‘dosis hace el veneno’”. Con esta advertencia a modo de carta de presentación, la galardonada documentalista y periodista Marie-Monique Robin nos introduce en el mundo de la agroindustria, su campo de investigación desde hace más de una década, y sobre el que versa su último ensayo: Las cosechas del futuro. Cómo la agroecología puede alimentar al mundo (Península).

Una obra fruto del análisis comparativo de diversos sistemas de producción alimentaria que, en sintonía con otras anteriores como Nuestro veneno cotidiano y El mundo según Monsanto, cuestiona el mito de que la bajada del precio de los alimentos o de que el fin del hambre en el mundo solo son posibles mediante la producción industrial de alimentos. La principal novedad que aporta la autora gala con este último libro es que existe una alternativa demostrable, “más sobresaliente de lo que creía antes de iniciar la investigación”, y que se llama agroecología.El cáncer de cerebro y la leucemia están creciendo a un ritmo anual del uno al tres por ciento entre los niños, según la OMS

La transición de la agroindustria a la agroecología todavía es posible, explica Robin, pero aun existiendo la voluntad política necesaria para propiciar los cambios legislativos que la permitan, “llevará muchos años descontaminar las tierras y las aguas subterráneas hasta poder producir alimentos sanos”. Es por ello que urge, en primer lugar, limitar el uso de pesticidas y transgénicos. “España es el país más permisivo de la UE con el cultivo de Organismos Genéticamente Modificados (OGM) y la comercialización de otras sustancias tóxicas, como el bisfenol A que en otros lugares como Francia está prohibido”.

Una permisividad, alerta la autora gala, con unas consecuencias más que visibles: “Las parejas españolas son las que más problemas tienen de infertilidad en toda Europa, al afectar a una de cada cuatro”. Al mismo tiempo, los cánceres de cerebro y la leucemia están creciendo a un ritmo anual del uno al tres por ciento entre los niños, según los datos de la Organización Mundial de la Salud (OMS), que ponen también de relieve el auge del origen fetal de las enfermedades en la edad adulta (presuntamente por el tipo de alimentación de la gestante). “La propia Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) ya se está dando cuenta de estas consecuencias y reconociendo las deficiencias del principio toxicológico de que ‘la dosis hace el veneno’ debido a las indetectables hormonas sintéticas, como demuestra la mayoría de literatura científica sobre esta cuestión”, apunta Robin.

El cenit del petróleo lo será también de la comida barata

Tradicionalmente se ha relacionado el bajo coste de los alimentos con los monocultivos, el uso de pesticidas y fertilizantes para reducir las plagas, así como otras técnicas modernas de producción a gran escala. Sin embargo, Robin afirma que “los precios de los alimentos que compramos en el supermercado son completamente falsos porque no incluyen los costes directos ni los indirectos”.

Los gastos derivados del tratamiento de las aguas contaminadas, del pago de las tasas por los gases de efecto invernadero, de las subvenciones (para el gasóleo, para exportar o directamente de la Política Agraria Común de la UE), así como de los sistemas públicos de salud, por el aumento de enfermos crónicos, son algunos de los costes asociados a la agroindustria que no se incluyen el precio de origen. “Si sumamos todos estos costes a los productos en origen, su precio subiría y serían más caros que los ecológicos”. Además, añade Robin, más de la mitad del precio está engordado por los intermediarios y finalistas.Tendrán que pasar muchos años para descontaminar las tierras y las aguas subterráneas hasta poder producir alimentos sanos

Una realidad de la que no estamos muy lejos, según la autora gala, para quien antes o después tendrá que dispararse el precio de la comida, ya sea por el fin de las subvenciones (como se prevé con la PAC), por la creciente especulación bursátil con las materias primas en los mercados de futuro, o por el no menos inminente encarecimiento de los combustibles fósiles como el petróleo y el gas, debido a su cenit.

Los productos químicos utilizados en la agroindustria se elaboran a partir de petróleo y gas, por lo que un aumento en el precio de estos recursos, junto a la escasez de agua, pondría a la agroindustria en la encrucijada. “Esta es la gran debilidad de las industrias alimentarias. Se sustentan sobre un modelo que depende de los combustibles fósiles, y está claro que el precio de éstos será cada vez mayor, por lo que el de los alimentos será parejo. No tiene sentido que la alimentación en el mundo dependa de la producción de petróleo en una región tan convulsa como es Oriente Medio”, lamenta Robin.

Alimentos saludables en un mundo sostenible

Las perniciosas consecuencias para la salud y el medio ambiente de la agricultura industrial, así como la crónica de una muerte anunciada que Robin comenzó a describir antes incluso de que se produjesen las primeras crisis alimentarias en Latinoamérica (relacionadas con los biocarburantes) han llevado a la francesa a recorrerse el mundo en busca de alternativas ecológicas. Después de estudiar diferentes técnicas agroecológicas pudo comprobar que su rendimiento puede ser mayor que con técnicas propias de la agroindustria.La gran debilidad de la agroindustria es que se sustenta sobre un modelo dependiente de los combustibles fósiles

“Muchas veces, cuando hablamos de agroecología pensamos que se trata de volver a las técnicas empleadas por nuestros abuelos. No es así, se trata de prácticas mucho más complejas que dependerán de la zona geográfica donde se desarrollen, del tipo de cultivo o del tipo de tierra”, explica la autora. Sin embargo, Robin sí pudo comprobar que todos ellos coincidían en un principio básico: la complementariedad. “Se trata de un principio común mediante el que se busca complementar la biodiversidad del medio, mediante rotación de cultivos o interfiriendo en los ciclos biológicos de los insectos, para prevenir plagas y aumentar la producción”.

La demanda de productos ecológicos por parte de los consumidores ha aumentado proporcionalmente al deterioro de la cadena alimentaria, “pero la oferta todavía no llega para abastecerlos a todos”, apunta Robin. Para hacerla extensiva a todo el mundo no llega con la concienciación del consumidor, que al fin y al cabo es el que más poder detenta con sus decisiones de compra, sino que se necesitan medidas políticas concretas.

Entre las propuestas más urgentes para facilitar el cambio, la periodista cita “la prohibición de la especulación con alimentos, el fomento de la soberanía alimentaria mediante una férrea protección de los mercados y agricultores locales, y el acortamiento de las cadenas de distribución buscando conexiones directas entre consumidores y productores”. Solo mediante la eliminación de los intermediarios y finalistas, explica la francesa, el precio de los alimentos orgánicos se reduciría hasta en un 90%.

Las bases para posibilitar un cambio de modelo están puestas “desde hace muchos años”, pero de no iniciarse una pronta transición, advierte Robin, “no podremos anticiparnos a las crisis alimentarias que resurgirán en cualquier momento”

Font: Autoria Ivan Gil, El Confidencial. 11 de juny 2013: Comemos veneno: “El cáncer, la infertilidad y la diabetes son por la comida” – http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/06/11/comemos-veneno-el-cancer-la-infertilidad-y-la-diabetes-son-por-la-comida-122753/

“Las cosechas del futuro”, de Marie-Monique Robin – 14 de maig disponible a les llibreries de Catalunya

portadaL’últim llibre de la periodista i investigadora Marie-Monique Robin es pot trobar a les llibreries en la seva versió en castellà a partir del 14 de maig: “Las cosechas del futuro”, ed. Peninsula

Com la mateixa autora ens diu: «Què és l’agroecologia i en quin sentit constitueix una solució als reptes que la humanitat haurà d’afrontar en el curs del segle XXI? L’objectiu de la meva nova recerca és, precisament, verificar sobre el terreny el potencial de l’agroecologia per reduir el gana i la pobresa.»

El món es mor de gana. L’agricultura industrial, dominada per transgènics i pesticides, és incapaç de proveir al planeta. Una altra agricultura sostenible, agroecològica, és possible. Existeixen ja experiències que demostren que aquesta altra forma de producció és viable. Consumir és un acte polític. Urgeix canviar el sistema: de la llavor al mercat. L’alimentació mundial no pot seguir en mans d’especuladors i grans distribuïdors…..

Marie-Monique Robin publica ´´Bio para 9 mil millones“

marie monique robin a toulouse

Marie-Monique Robin en Toulouse, en Julio de 2008, © Lionel Bonaventure.

Presentació d’ F. Sternbald i Cristina Hernáiz, publicada novembre 2012 a vivalebio.com, en castellà.

En ´´El Mundo según Monsanto“ ens va desvetllar els horrors de la indústria del Dr. Frankenstein: els transgènics. En ´´El nuestro veneno cotidiano“ ens va demostrar la relació directa entre el càncer i els pesticides i insecticides que atiborren els nostres aliments. Ara la famosa periodista francesa dedica el seu nou documental, ´´Las cosechas del futuro“ (o, en la seva versió alemanya, ´´Plantar el futur – Bio per 9 mil milions“), a buscar la solució a aquests dos perills.
I la resposta que ha trobat és tan clara com l’aigua: agricultura ecològica o bio, amb la qual, a més, sosté, podem acabar amb el gana mundial:

BIO CONTRA LA FAM MUNDIAL

Com alimentar als 9 mil milions d’habitants humans previstos per 2050? Un debat en televisió va picar la curiositat de la periodista i investigadora Marie-Monique Robin, i la va portar a centrar les seves recerques en la urgència de produir d’una altra forma.

En ell, el President de l’Associació Nacional de la Indústria Agroalimentària francesa, Jean-René Buisson, afirmava que no existia alternativa alguna als pesticides, i que una agricultura ecològica suposaria un descens de la producció d’un 40% i un alça dels preus d’un 50%.

Per la seva banda, el Relator Especial pel Dret a l’Alimentació de les Nacions Unides, Olivier de Schutter, sostenia exactament el contrari… ´´Aplicant a la terra receptes industrials, l’agricultura s’està destruint a si mateixa“, afirma de Schutter, per qui l’agricultura industrial (l’anomenada “Revolució verda” engegada després de la postguerra) no ha aconseguit alimentar al món, ha empobrit el sòl, ha destruït la biodiversitat i delmat els recursos naturals, com l’aigua, i ha contribuït a l’escalfament climàtic que ha provocat l’èxode de milions de camperols als extraradis de les ciutats“. A qui creure??

Per contestar a aquesta pregunta, Robin ha recorregut quatre continents, entrevistant a agricultors i agricultores que han renunciat a aquests pesticides, insecticides i transgènics els colossals costos dels quals indirectes –en contaminació, energia i salut pública- mai són presos en compte. Petits productors i productores amb consciència de Mèxic, Japó, Alemanya, Ghana, Malawi, Kenya o Senegal ens donen testimoniatge dels beneficis obtinguts de la seva reconversió a l’agricultura ecològica: adéu a l’erosió, a la contaminació, i a les emissions de gasos hivernacle; fertilització i enriquiment dels sòls (en lloc del brutal esgotament i empobriment provocat pels pesticides i transgènics); i, clarament, majors rendiments al llarg dels anys.

Tots lluiten i s’organitzen per la sobirania alimentària enfront de les poderoses multinacionals que patenten llavors i controlen les xarxes de distribució, apostant per l’agricultura ecològica o orgànica, els circuits curts de comercialització (venda directa del productor al consumidor), i pel producte autòcton, local i autèntic, en una nova aliança entre productors i consumidors. Al seu costat, els experts i expertes entrevistats insisteixen que l’agroecologia del demà haurà de barrejar el saber camperol tradicional amb les últimes innovacions, dins d’aquesta revolució necessària per alimentar a tot el planeta…

UNA PORTA A l’ESPERANÇA

Les moissons du futur, nou llibre i DVD de Marie-Monique Robin. En aquest edificant documental, barreja de rigor periodístic i calidesa humana, la multipremiada periodista i realitzadora M.M.Robin arriba a la conclusió que la indústria agroalimentària menteix descaradament, i ens demostra, amb exemples i testimoniatges d’agrocientífics, economistes i representants d’organismes internacionals i ongs d’ajuda al desenvolupament dels més variats confinis del mapamundi, com, a través d’una reestructuració de la cadena alimentària, l’ús de l’agricultura bio i un nou paper dels agricultors i agricultores, es pot posar fi al gana mundial, alimentar a tota la població de forma permanent, i a més fer-ho amb una dieta saludable.

Produït per ART TV, i editat tant en DVD com en llibre, el documental ´´Les Moissons du Futur“(´´Les collites del futur“) ens obre una porta a l’esperança, dibuixant-nos de forma detallada i realista el camí per poder alimentar a aquesta sisena part de la població que avui segueix morint de gana i alhora acabar amb la crisi mediambiental i sanitària mundial, partint d’un canvi de paradigma i l’adopció de mètodes de cultiu ecològic que no danyin els recursos naturals.

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu