//
arxius

còmic

This tag is associated with 1 post

Una mirada ecofeminista al món del còmic – Órbita Diversa, abril 2013

Hem descobert aquest interessant article sobre el mòn del còmic i l’ecofeminisme….no ens hem pogut estar de traduir al català i portar-lo cap aquí!. L’autoria és de: cesmad, i teniu el text original , en castellà, a la web:Órbita diversa (http://orbitadiversa.wordpress.com/2013/04/15/una-mirada-eco-feminista-al-mundo-del-comic/)

M’encanta descobrir aquelles històries o personatges de còmic capaços d’oferir un punt de vista alternatiu a l’hegemònic (masclista, racista, homó- transfòbic i capitalista). No obstant això, trobar exemples que trenquin amb la norma heteropatriarcal i que siguin sensibles amb la naturalesa és fart difícil, i qualsevol acostament a l’ecològic sol fer-se des de l’associació dona-feminitat-naturalesa.

És veritat que la majoria de les variants del ecofeminisme coincideixen a veure una connexió entre la subordinació de les dones i l’explotació de la naturalesa. Però l’objectiu dels ecofeminismes no és reafirmar binarismes (dona-naturalesa, home-cultura), sinó desenvolupar una noció d’identitat basada en la relació de cada individu/a amb l’entorn del viu, criticant la jerarquització destinada a justificar que el “superior” (cultura/raó, home) pugui dominar i explotar el “inferior” (naturalesa, dona). D’aquesta manera la lluita no seria contra l’antropocentrisme (domini de l’ésser humà sobre la resta de les formes vives) sinó contra l’androcentrisme (domini de l’home sobre la resta de les formes vives, incloses les dones).

00

Dones del movimiento ecològic Chipko lluitant pels seus boscos

Un dels objectiu del ecofeminisme seria incloure els discursos i valors considerats femenins i inferiors (naturalesa, cos, cures, sentiments, etc.) en la nostra pràctica diària per crear un món millor per a tots els éssers vius. Dins de l’univers del còmic he triat 3 personatges que, amb una major o menor intencionalitat per part dels autors, han incorporat aquests discursos en les seves aventures. Curiosament els 3 exemples han viscut la seva edat daurada al llarg dels 80, just després de l’explosió feminista dels 70 i el naixement del ecofeminisme.

Eco-pacifisme: Orquídea Negra
01 BO_01

Marxeu. Aquest és el meu lloc. El nostre lloc. No vull morts aquí. Ni odi.” Black Orchid de Neil Gaiman

En 1989 Neil Gaiman reprèn aquest personatge i marca una fita al món del còmic. Orquídia Negra és el nom donat a les clonis resultat d’una hibridació planta-humana, creades per lluitar contra el crim. La gran novetat de la mini-sèrie de Neil Gaiman és que – a diferència de *superheroínas anteriors – Orquídia trenca amb el patró típic de superheroi masculí. Orquídia rebutja el model d’individualisme, lideratge i violència típics del superheroi, explorant nous models basats en el sentiment de col·lectivitat – amb la naturalesa en general i amb les seves germanes clonis en particular – i d’empatia – amb bons i dolents- i practicant la no-violència com a eines per aconseguir un món millor.

Eco-masculinitats: La Cosa del Pantà

La Cosa del Pantà és una forma de vida vegetal intel·ligent que ha absorbit al consciència del Allec Holland, un botànic assassinat per robar-li els seus descobriments (una fórmula capaç de regenerar vida vegetal fins i tot en un desert).

Malgrat ser tan (o potser més) poderós que personatges com Superman, la Cosa del Pantà rebutja el rol d’heroi i el protagonisme i no fa gairebé ús de la violència. La Cosa és un personatge en contínua evolució, replantejant-se la seva identitat i la seva relació amb el món i el seu entorn. Dins de les seves aventures la seva connexió amb la naturalesa i la profunditat de les seves relacions afectives tenen sempre un paper destacat.

“El poder incita a la ira, y la ira es como un fuego incontrolable. Evítalo” Swamp Thing, Vol.2, #51

“El poder incita a la ira, y la ira es como un fuego incontrolable. Evita-ho” Swamp Thing, Vol.2, #51

La Cosa del Pantà representa un nou tipus de masculinitat: és capaç de prendre característiques femenines i masculines de forma fluïda, no té problemes a expressar els seus sentiments i valoritza molt el treball de les cures.

"Niño: […] Si incluso los monstruos se asustan a veces, entones… bueno, entonces no es tan malo [asustarse], ¿no?.  CdP: No… no es tan malo…" Swamp Thing, Vol.1, #27

Nen: […] Si fins i tot els monstres s’espanten de vegades, entonis… bé, llavors no és tan dolent [espantar-se], ¿no?. CdP: No… no és tan dolent…” Swamp Thing, Vol.1, #27

Imprescindible qualsevol número del guionista Alan Moore.

Eco-terrorisme: Hiedra Venenosa

La vida de la doctora en botànica Pamela Isley sofreix un gir inesperat quan el Dr. Woodrue la injecta un còctel de toxines vegetals. Com a resultat es converteix en Heura Verinosa, guanyant múltiples poders i perdent la capacitat de quedar-se embarassada. Des d’aquest moment Heura combinarà les seves recerques científiques per empoderar a les plantes amb accions directes contra aquells agents (multinacionals principalment) que amenacen la naturalesa.
Heura és una vilana atípica: no busca venjança ni destrucció, la seva fi última és reclamar el lloc que la Naturalesa es mereix. El seu personatge podria representar a una *ecofeminista molt cabrejada i maquiavèl·lica. A més, és de les poques (l’única?) dones de l’univers de Batman que no té una lligadura directa com un home (com a amant o sòcia). No obstant això des de l’òptica heteropatriarcal es dóna una representació molt desfigurada del personatge i dels seus ideals: una femme fatale obsessionada amb la naturalesa, que abusa del seu poder sobre els homes per aconseguir les seves finalitats i que s’ha tornat tan boja – en part per la seva esterilitat – que considera a les plantes com a iguals o les seves beus.
En la qual potser és la seva millor història,“Cast Shadows” escrita per Ann *Nocenti, Heura reflexiona sobre això amb Batman, deconstruint la idea de superheroi i vilà:

"¿Desequilibrada? Estás en este juego desde hace más tiempo que yo, Batman. Sólo que tú has encontrado una manera de que tus obsesiones parezcan sensatas." Batman & Poison Ivy - Cast Shadows

Desequilibrada? Estàs en aquest joc des de fa més temps que jo, Batman. Només que tu has trobat una manera que les teves obsessions semblin assenyades.” Cast Shadows

Mentre entren en el psiquiàtric de Arkham, Heura destaca que la diferència entre *ellxs es deu a com la societat els veu, considerant entenimentada a una persona que es disfressa i trencar les lleis per defensar als éssers humans, i boja a una que ho fa per defensar a la naturalesa (antropocentrisme pur).
A part d’ecologista, Heura és una feminista conscienciada. En un altre dels seus grans moments, Heura realitza una gran crítica, amb ressò-metàfores incloses, sobre el rol al que es relega a les dones:

Solo #6

Solo #6

“Odio a los hombres. Por lo que hacen. Recortan. Podan. Nos hacen transformarnos en lo que ellos quieren. Una virgen. Una puta. Una compañera. Una enemiga. Y lo hacemos. Por necesidad”. (Poison Ivy, Solo #6)

Heura està compromesa amb la situació de les dones, i ha format part de tots els grups d’acció femenins que han aparegut en Gotham. A més és l’única persona de Gotham que ha recolzat a Harley Quinn,  criticant la relació destructiva que manté amb el Joker.

“ […] ¡Eres fuerte Harley! ¡Lista! ¡Inteligente! […] No necesitas esa hiena [Joker]! El sólo te usa! […]” Harley Quinn #1

“ […] ¡Ets forta Harley! ¡Llesta! ¡Intel·ligent! […] No necessites aquesta hiena [Joker]! Éll només t’utilitza! […]” Harley Quinn #1

Fins i tot quan Heura mostra el seu costat més vilà, no perd el seu enfocament ecològic. Dins de la sèrie No man’s Land, Heura assassina a dos policies corruptes que prèviament han assassinat a una adolescent del carrer sota la seva protecció. Com a bona ecologista reciclarà els seus cossos utilitzant-los com a abonament.

Gotham Central #32

Gotham Central #32

En conclusió, Heura verinosa no és una bona persona, però no dubta a posar-se al nivell de la naturalesa, està compromesa amb la situació de les dones i les persones necessitades, i reconeix el dany que el patriarcat i el capitalisme fan en a la Terra.

"No soy una asesina. Simplemente evito que los codiciosos saqueen el planeta" Brids of Prey (New 52) #3

“No sóc una assassina. Simplement evito que els cobejosos saquegin el planeta” Birds of Prey (New 52) #3

Altres artícles relacionats:

Representación de la mujer en los cómic de superhéroes (II)

Representación de la mujer en los cómics de superhéroes (I)

Font: http://orbitadiversa.wordpress.com/

Anuncis

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu

RSS caladona rss

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.