horteres i herbes
permacultura
docu: A Farm for the Future – Una Granja per al Futur
Us recomanem un documental de la BBC preciós….menys d’una hora, la història de Rebecca Hosking i la seva granja al Sud d’Anglaterra. Subtítols castellà.
Una Granja per al Futur, és una història real, narrada en primera persona per la seva realitzadora Rebecca Hosking en un documental de la BBC, qui es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal per fer-se càrrec de la vella granja familiar, en el Sud d’Anglaterra. Des de la seva trajectòria professional de documentalista realitzadora diverses pel·lícules sobre vida silvestre, Rebecca es pregunta aquí com fer per transformar l’establiment agrícola de la seva família localitzat en el Sud d’Anglaterra, en una granja de baix consum energètic més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos i on les energies alternatives prenen un paper predominant, i poder superar el model actual de dependència dels combustibles fòssils barats i abundants per produir aliments.
Conscient del panorama energètic-alimentari que ens espera, Rebecca explora al llarg dels 48 minuts, diverses alternatives d’agricultura sostenible per avaluar la reconversió de la seva granja, apuntant sempre com a objectiu primordial a la no depencia dels combustibles fòssils.
En el documental, entrevista a persones expertes en el “pic del petroli”, permacultura, boscos comestibles… diferents visions que coincideixen a assenyalar a la pròpia naturalesa com qui brinda les claus de l’agricultura en un futur de baixa energia.
Durada 48 minuts, any 2009, Regne Unit, BBC, en anglés amb subtítols en castellà gràcies al Movimiento de Transición de la Comarca Andina, Argentina.
Uns anys més tard d’haver fet el documental, podem seguir l’evolució de la Rebeca i la seva granja en la següent entrevista de menys 5minuts(2013): http://vimeo.com/50895809
Font (amb fitxa tècnica del documental): https://sites.google.com/site/sinpetroleo/cine/farmfuture
docu: Permacultura ¿Perma qué…? – El escarabajo Verde
Documental del 2011 del programa de tve El Escarabajo Verde (la 2), realitzat a l’Institut Permacultura Montsant a Arbolí, Tarragona.
La majoria de les “ecoaldeas” o projectes que proposen alternatives per utilitzar els recursos energètics, conrear la terra o millorar les relacions humanes es refereixen a la permacultura com a guia. Perma… què?, diuen molts en escoltar la paraula. I això què és? Per tractar de respondre a la pregunta un equip de l’Escarajo Verde ha estat gravant en l’Institut de Permacultura Montsant, a Tarragona, que porta uns 20 anys formant a gent de tot el món, i on la permacultura s’aprèn practicant.
Enllaços relacionats: web escarabajo verde http://www.rtve.es/television/escarabajo/
web Institut Permacultura Montsant http://www.permacultura-montsant.org/ – http://permaculturamontsant.wordpress.com/
Què és la Permacultura?
La Permaculura és un concepte i una disciplina, que sorgeix dins de l’agricultura ecològica i que s’ha estès com una taca d’oli a tots els recons del món i a quasi tots els àmbits de la vida, funcionant tant en zones rurals com urbanes; talment, molts/es la considerant una filosofia de vida.
Sorgeix a Australia, a mitjans de la dècada dels 70, quan el doctor Bill Mollison i David Holmgren comencen a desenvolupar una sèrie de idees per a aconseguir un sistema agrícola, sostenible i permanent, que cobris les necessitats alimentàries de la humanitat. Una primera aproximació la donen a conèixer amb la publicació del llibre Permaculture One (1978), aconseguint un èxit immediat i extraordinari en el seu país.
D’ençà, la Permacultura s’ha propagat arreu i, com diu un dels Mollison, “en tots els llocs és autòctona, amb professors locals que ensenyen en la seva pròpia llengua. Sent el seu creixent geomètric: va començar en l’any 1979 amb un únic curs que jo mateix vaig impartir. Per l’any 1980 ja hi havia tres professors i els noranta uns quants cents d’ells. En l’actualitat hi ha milers, quatre o cinc mil en anglès i uns altres tant en altres idiomes. I s’estén perquè no posseeix un sistema jeràrquic. No té una cúspide directiva i no hi ha cap persona per sobre de l’altra. Es composa de petites entitats independents que es regeixen per elles mateixes sense cap personal directiu” (…) “desenvolupant els seus propis sistemes educatius i financers” [1]
Talment, la Permacultura ha esdevingut una xarxa o un moviment de persones, de projectes, independents però connectats.
Però, què és la Permacultura? [2]
És un sistema de disseny per a la creació d’entorns humans sostenibles (ecosistemes, territoris, espais, construccions i infraestructures, organitzacions socials, etc.). La paraula permacultura en sí està composta per dues arrels: Perma, de permanent, i Cultura; “cultura permanent” o “agricultura permanent”, doncs com diu Mollison les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agricultural sostenible i una ètica de l’ús de la terra.”
“La Permacultura està basada en l’observació dels sistemes naturals, la saviesa continguda en els sistemes tradicionals de les granges i en el coneixement científic modern i la tecnologia”.
Aquest disseny es fonamenta en tres principis ètics :
1. Cura de la terra
Hem de tenir cura de tots els ésser vius i no vius: especies i les seves varietats, boscos, microhàbitats, etc. La nostra responsabilitat és no contaminar però també realitzar activitats de conservació i de rehabilitació.
En Permacultura es té una visió del món com un engranatge, en el que cada ser viu té la seva funció .
2. Cura de les persones
En qualsevol disseny és imprescindible aconseguir un equilibri entre les necessitats bàsiques de les persones ( aliment, llar, educació, feina satisfactòria i contacte humà) i el seu impacte sobre l’entorn. Totes les persones han de tenir el mateixos drets i el mateix accés als recursos i als coneixements; talment, hi ha d’haver un repartiment equitatiu.
3. Compartir excedents i capacitats
Un cop cobertes les nostres necessitats bàsiques podem compartir el nostre excedent de temps, habilitats, coneixements o recursos econòmics. Cooperar i compartir són claus.
La Permacultura estableix també uns principis alhora d’iniciar qualsevol disseny:
1. Cada element ( com la casa, l’hort, carretera, etc) està situat en relació a un altre de manera que s’ assistint entre ells
2. Cada element compleix moltes funcions
3. Cada funció important és suportada per molts elements
4. Planificació eficient de l’energia per la casa i comunitats ( zones i sectors )
5. Èmfasi en l’ús de recursos biològics més que en l’ús dels recursos provinents dels hidrocarburants.
6. Reciclatge d’energia en el lloc ( tant l’energia humana com l’energia de combustió)
7. Utilització i acceleració de la successió natural de plantes per establir llocs favorables i sòls.
8. Policultura i diversitat t’especies beneficioses per a un sistema productiu i interactiu
9. Ús de l’efecte de vora i dels patrons naturals per aconseguir la major avantatge.
En la formulació inicial de la Permacultura, a més a més dels dos creadors del sistema, hi ha dos referents imprescindibles: Masanobu Fukuoka i Emilia Hazelip.
[1] Conferència de Bill Mollison a la Univ .de les Nacions Unides (podeu llegir-la sencera aquí )
[2] Bill Mollison; Reni Mia Slay (1994). Introducción a la Permacultura. EEUU: Tarigari ( el podeu descarregar aquí )
Per conèixer més:
http://www.redpermacultura.org/
– http://www.permacultura-es.org/index.php
– http://blocpermacultura.blogspot.com.es/
– http://www.permacultura-bcn.org/
– http://www.tierramor.org/index.htm
– http://www.youtube.com/watch?v=zZMr9oCLG3Y
– http://www.youtube.com/watch?v=ddUPEqjeRmo
– http://www.youtube.com/watch?v=LmSciXzVHl8
Autora contingut: Sílvia
