//
arxius

polítiques públiques

This tag is associated with 2 posts

Els estats de la UE camí de poder vetar el cultiu de transgènics

campaigns6Els ministres de Medi Ambient de la UE van aprovar el 12 de juny, després de quatre anys de debats, la norma que dóna llibertat als Estats membres per prohibir al seu territori el cultiu de transgènics autoritzats per la UE, invocant raons com l’impacte socioeconòmic, l’ordre públic, la gestió del territori o motius de política mediambiental i agrícola. Un total de 26 Estats membres, entre els quals Espanya, hi han votat a favor. Només Bèlgica i Luxemburg s’han abstingut. La norma encara està pendent que sigui aprovada al Parlament Europeu.

La nova legislació en matèria d’OGM no satisfà ningú. Els sectors contraris als transgènics consideren la norma una trampa perquè permetrà desbloquejar l’aprovació del cultiu de nous transgènics a Europa i, per tant, obrirà la porta a augmentar-ne la presència i varietat. Fins ara, estats membres contraris al cultiu d’OGM pressionaven per evitar que s’aprovessin nous cultius. Amb la norma que permetrà vetar-los al seu territori, Brussel·les espera que aquests socis no posin pegues a l’autorització de nous cultius de transgènics. EL Regne d’Espanya és el soci europeu que concentra més cultius d’OGM. La majoria, a Catalunya i Aragó.

A la tardor arribarà al Parlament i es veurà com queda….a dia d’avui els estats mebres UE ja poden prohibir un conreu transgènic autoritzat a l’empara de la Clàusula de Salvaguarda, disposició recollida en l’article 23 de la Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre l’alliberament intencional en el medi ambient d’organismes modificats genèticament.

A continuació la notícia llegida a 4 fonts: 324, libre prensa i, amigos de la tierra

Més informació: 324 tv3

http://www.324.cat/video/3016231/Defensors-i-detractors-dels-transgenics

La Comissió Europea ha proposat canviar les polítiques sobre els organismes genèticament modificats (OGM) per donar més llibertat als governs dels estats membres perquè decideixin si permeten o no cultivar-los al seu territori. L’executiu comunitari ha presentat una proposta perquè els governs tinguin “responsabilitat total” sobre la plantació de transgènics que la UE permeti cultivar. El projecte de Brussel·les no canvia el sistema actual d’autorització dels OGM, però un cop s’hagi aprovat el cultiu d’un producte, la CE vol deixar llibertat a cada país perquè triï si vol plantar-lo o, per contra, vetar-lo.

Els estats podran decidir si es planten o no transgènics al seu territori. Ara bé, si un transgènic és legal a escala comunitària, un govern comunitari no podrà impedir-ne la importació ni la comercialització.

Actualment, la UE només permet la sembra de dos tipus d’OGM, el blat de moro MON 810 i la patata Amflora, i només per a usos industrials i no alimentaris; d’altra banda, autoritza la venda de 17 transgènics per a aliments o pinsos, com ara varietats de remolatxa, soja, cotó i blat de moro.

Espanya és l’estat de la UE amb més superfície de transgènics, amb el 80% de les plantacions de blat de moro transgènic i una extensió que ronda les 76.000 hectàrees. En canvi, països com França, Grècia, Alemanya, Luxemburg, Àustria i Hongria han aprovat moratòries per mantenir-se lliures de transgènics.

Des del sindicat Unió de Pagesos consideren que el traspàs de la responsabilitat als estats és negativa perquè “en el cas de l’estat espanyol, en ser el país més protransgènic d’Europa, mai, en cap cas, prohibirà un conreu transgènic”, segons ha explicat Salomó Torres, coordinador del sector de ramaderia ecològica.

En canvi, alguns grups de pressió antitransgènics pensen que traslladar la responsabilitat als estats els dóna més marge. És el cas de Som lo Que Sembrem. Verònica Miró, membre de la plataforma, remarca que ara “els polítics poden dir ‘no’ als transgènics i no tindran l’excusa de dir que ve imposat des de la Unió Europea”.

En tot cas, el que es podrà prohibir és el cultiu, però no la comercialització. Per organitzacions protransgènics com la JARC, això suposa un perjudici que pot restar competitivitat als agricultors.

Des que el 2004 es va aixecar la moratòria contra l’aprovació de nous OGM, tots els expedients han estat autoritzats unilateralment per la CE, perquè no hi havia una majoria de països ni a favor ni en contra.

El projecte haurà l’haurà d’aprovar el Consell de Ministres de la UE i el Parlament Europeu. Alguns països ja han opinat sobre la proposta; L’estat espanyol, per exemple, no n’està satisfet perquè creu que nacionalitza les polítiques sobre els OGM, que segons diu han de ser comunitàries. Per raons justament contràries, França i altres països que apliquen vetos al cultiu s’hi han oposat, ja que exigeixen més controls.

Més informació: La notícia a libreprensa.com

L’objectiu de la nova norma és desbloquejar els procediments d’autorització de nous cultius transgènics a la UE, que fa anys que estan paralitzats perquè els Estats membres no aconsegueixen majories suficients ni per vetar-los ni per aprovar-los, cosa que obliga la Comissió a assumir la decisió final. Brussel·les espera que, al donar llibertat a cada país per cultivar o no, les aprovacions d’organismes genèticament modificats (OGM) es desencallin.

En l’actualitat ja es cultiva a la UE un blat de moro transgènic (MON 810) autoritzat el 1998 en una superfície de 150.000 hectàrees. El 90% es concentren a Espanya (137.000), però també és present a Portugal, la República Txeca, Romania i Eslovàquia. El 2010 es va autoritzar el cultiu de la patata transgènica Amflora, però va ser abandonada el 2011.

Durant el debat públic que ha precedit l’aprovació de la norma, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ha defensat que “els avantatges de la biotecnologia aplicada a l’agricultura fan que la seva utilització estigui cada vegada més estesa entre els principals productors mundials”. “La UE no pot continuar quedant-ne al marge”, ha ressaltat.

Segons ella, la UE ja compta amb un procediment d’autorització “modèlic en termes de seguretat” però el constant enfrontament entre els Estats membres “n’estava minvant l’eficàcia i restant credibilitat als organismes científics d’avaluació de riscos”. La nova norma permetrà, segons la ministra, que “la presa de decisions sigui més fluida i millori el procediment d’autorització”.

“Tots perseguim un objectiu comú, que és proporcionar als nostres ciutadans un procediment d’autorització amb els mateixos requisits de seguretat però més àgil i eficaç”, ha dit García Tejerina.

L’acord polític ha estat possible després que el Regne Unit, Alemanya i França aixequessin les reserves que per diferents raons mantenien des de feia mesos sobre la directiva.

Les negociacions s’han desbloquejat després de la forta polèmica suscitada pel procés d’aprovació per al cultiu del blat de moro transgènic 1507 de Pioneer. Un total de 19 Estats membres hi van votar en contra el mes de febrer passat i només 5, entre ells Espanya, el van recolzar. Però al no aconseguir cap bàndol la majoria qualificada necessària, la Comissió està obligada a aprovar-ho, tot i que encara no ho ha fet.

El text de compromís aprovat pels ministres de Medi Ambient preveu un procediment en dues fases quan una empresa presenti una petició per autoritzar el cultiu d’un transgènic. Com fins ara, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en la sigla en anglès) avaluarà els riscos per a la salut i el medi ambient, que fins ara eren els únics motius reconeguts per prohibir un organisme genèticament modificat a tota la UE.

En la primera fase del procediment, els Estats membres podran notificar a la Comissió que desitgen veure’s exclosos del camp geogràfic en què es permet el cultiu del transgènic en qüestió. Brussel·les negociarà en nom dels països i si la companyia accepta les restriccions, proposarà que el transgènic s’autoritzi únicament als països que no s’hi oposen.

Si l’empresa rebutja reduir el camp geogràfic de la seva sol·licitud d’autorització, en la segona fase els Estats membres informaran Brussel·les dels motius que pretenen invocar per prohibir el cultiu al seu territori. Aquests motius, que es poden invocar de forma individual o combinada, han de ser diferents dels que avalua l’EFSA. La directiva preveu una llista oberta, en què figuren objectius de política mediambiental o agrícola, la gestió del territori, la utilització del sòl, l’impacte socioeconòmic o l’ordre públic.

Tan bon punt el cultiu del transgènic rebi l’autorització de la UE, els Estats membres en qüestió el podran prohibir al seu territori.

Font: http://libreprensa.es/s/3466204/els-estats-de-la-ue-podran-vetar-el-cultiu-de-transgenics#s/3466204

Més informació: La notícia a Amigos de la Tierra

Voz y voto a las empresas en las decisiones sobre transgénicos en la UE

El consejo de Ministros de la UE da voz y voto a las empresas en las decisiones sobre transgénicos

La nueva ley puede abrir las puertas de Europa a los cultivos transgénicos

Hoy, 12 de junio, se ha votado en el Consejo de Ministros de Medio Ambiente de la UE una nueva ley que en teoría permitiría a los países de la UE prohibir los cultivos transgénicos en su territorio. Según Amigos de la Tierra se trata de un regalo envenenado, que pretende en realidad abrir las puertas de Europa a los transgénicos acelerando nuevas autorizaciones en Bruselas.

La ley votada hoy otorga a las empresas biotecnológicas como Monsanto o Syngenta un poder sin precedentes. Tendrán el derecho a decidir si permite o no la prohibición de sus productos en cada país de la Unión Europea. Si las empresas se niegan a prohibirlos, los gobiernos podrán contemplar alternativas muy débiles desde el punto de vista jurídico para establecer algún tipo de moratoria y, de hacerlo, podrían ser objeto de demandas.

Blanca Ruibal, responsable de Agricultura y Alimentación de Amigos de la Tierra, ha afirmado que “es inaceptable que las empresas tengan la última palabra en las decisiones sobre los cultivos transgénicos. Los gobiernos han de tener capacidad para prohibir estos cultivos sin tener la obligación de pedir permiso a ninguna entidad privada. La ciudadanía europea ha dejado claro que no quiere estos cultivos, que no aportan ninguna solución a los problemas de la agricultura europea”.

La propuesta tiene el objetivo de fomentar que los países voten a favor de estos cultivos en Bruselas – algo que no se ha hecho en los últimos 15 años – a cambio de poder prohibirlos en su país. Esto provocaría una expansión de nuevos cultivos transgénicos en países como España, cuyo gobierno desoye a la ciudadanía y permite la expansión de estos cultivos sin transparencia ni control.

Blanca Ruibal ha continuado aclarando que “durante más de 15 años la mayoría de los países de la UE han luchado contra la expansión de los cultivos modificados genéticamente y han defendido su derecho a prohibirlos. Si finalmente se aprueba esta ley y se extienden estos cultivos el riesgo de que se contaminen las semillas, los cultivos y los alimentos de toda Europa es enorme”.

La propuesta será ahora sometida a votación en el Parlamento Europeo, que ya ha votado a favor de una propuesta más exhaustiva que otorgue más derechos a los estados miembro.

Amigos de la Tierra se opone a la ley propuesta porque:

- Los gobiernos han de tener poder real para mantener sus campos libres de transgénicos y proteger la capacidad de elección de las personas consumidoras;

- Obligar a los gobiernos a pedir autorización a las empresas para prohibir nuevos cultivos transgénicos es un ataque a la democracia, ya que se ponen los intereses privados de las empresas al mismo nivel que los gobiernos elegidos democráticamente;

- Otorgar un poder sin precedentes a las empresas en las decisiones en torno a los cultivos transgénicos es dar más importancia al interés privado que al general;
- Reduce la importancia de un análisis riguroso de los riesgos ambientales y para la salud
y supone un debilitamiento del principio de precaución establecido en la UE.

***

Más información:

Blanca Ruibal: Responsable de Agricultura y Alimentación de Amigos de la Tierra. Tlf. 691471389

Teresa Rodríguez Pierrard, Prensa de Amigos de la Tierra. Tlf. 680 936 327

Font: http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1996

També molt interessant:  La Gran época: http://www.lagranepoca.com/32227-comision-europea-legisla-transgenicos-su-propio-modo

D’ON VE LA NOTÍCIA? 2011: Cop de la UE als transgènics. El Parlament europeu ha votat donar més poders i flexibilitat als seus estats membres perquè restringeixin o prohibeixin totalment els cultius genèticament modificats (OMG) a causa de les dades creixents sobre els seus efectes negatius… – Ecodiari,26 juliol 2011

llei de llavors – conferència de Vandana Shiva, 18/09 Parlament Europeu

vandana shiva[Context.Hi ha importants moviments per legislar a favor del control de les llavors. Les llavors són una eina  més de control de l’alimentació i de la pagesia…i fins i tot la horticultura casolana. A la UE, el 6 de maig passat,  la CE va aprobar la proposta de la nova llei de llavors que hauria de ser vigent el 2016. La proposta ha de passar pel parlament UE i diferents grups promouen debats per incidir en canvis abans de la seva aprovació final]

Vídeo de l’acte organitzat pel grup parlamentari europeu Greens/EFA en el que l’activista i científica Vandana Shiva va donar una conferència pública al Parlament Europeu sobre el projecte de llei de llavors. (18 setembre brussel¨·les)

 El vídeo sencer inclou la presentació per part organització (14′), la conferència de la Vandana i el torn de preguntes del debat final: http://greenmediabox.eu/archive/2013/09/18/the-law-of-the-seed/

Aquí, tros de la conferència de la Vandana:

Font vídeo:Vandana Shiva on the Draft EU Seed Legislation

més sobre llei  llavors ue: http://www.ecoagricultor.com/2013/05/semillas-europa/

més sobre la llibertat de les llavors, iniciativa de Vandana Shiva: http://seedfreedom.in/

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu

RSS caladona rss

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.