//
arxius

sobirania alimentària

This tag is associated with 17 posts

19 i 26/03 + 2 i 9/04 Curs Alternatives per a un món just i sostenible. Com podem donar la volta a l’actual model de desenvolupament?

Curs Curs feminismes, crisi, cures, ecofeminisme, sobirania alimentària…fins el 17 de març per inscriure’ns, 4 sessions en dimecres tarda amb Alicia de Blas García, Núria Beitia Hernández, Esther Vivas Esteve i Amaia Pérez Orozco.

Alternatives per a un món just i sostenible. Com podem donar la volta a l’actual model de desenvolupament? II Edició – PROGRAMA DETALLAT
El curs s’emmarca dins la Campanya “Actua amb Cures. Transforma la Realitat”, impulsada per l’ONGD InteRed, des de la qual pretenem analitzar en quin tipus de societat vivim quan aspectes tan bàsics com la cura i el sosteniment de la vida han quedat relegats a un últim nivell de valoració i reconeixement.  A més,  volem afavorir la participació de la societat civil en propostes de canvi global que, des de la centralitat de la vida, estiguin orientades a crear un món més just on tant els recursos i béns com el poder es distribueixin de forma equitativa.

Amb aquesta proposta formativa reflexionarem sobre les qüestions següents:

  • Quin model de societat tenim?
  • Per què s’ha desvaloritzat el treball de cures si és essencial per a sostenir la vida?
  • Quines alternatives es plantegen des dels feminismes per aconseguir un món més just is sostenible?
  • Com podem participar i implicar-nos en propostes de canvi personal i col·lectiu, local i global?

A càrrec de: Alicia de Blas García, Núria Beitia Hernández, Esther Vivas Esteve i Amaia Pérez Orozco. 

Dirigit a: membres d’ONG i entitats i públic en general.

Dates: 19 i 26 de març i 2 i 9 d’abril de 17.30 a 20.30h.

Lloc: seu de la FCONG; C. Tàpies, 1-3 08001 Barcelona

Gratuït

Inscripcions fins el 17 de març: https://docs.google.com/forms/d/1V2f9ZfNN3tbCi8WwDhiu1APQh8E8wEjimliRj-UQcYg/viewform

Tota la info: http://redciudadaniaglobal.org/noticias/segona-edicio-alternatives-per-un-mon-just-sostenible-com-podem-donar-la-volta-lactual-model-de-desenvolupament/#.Ux_33YUSMX3

Les pageses han estat les invisibles del camp

Intervenció d’Esther Vivas, especialista en polítiques agrícoles i alimentàries, al Fòrum Feminista per un Món més Sostenible i de Cures Mútues, el passat 25 d’octubre, a Barcelona, organitzat per Alianza Solidaridad (al Pati Llimona).

L’Esther Vivas parlant de les interseccions entre la sobirania alimentària i el feminisme…

En el Fòrum  es va presentar la publicació Medio Ambiente y Desarrollo: Miradas Feministas desde ambos hemisferios.

25/10 Presentació “Medio Ambiente y Desarrollo: Miradas Feministas desde ambos hemisferios” – 18:30h Pati Llimona

portada_libro_feministas1-485x339Aquest divendres Alianza por la Solidaridad organitza un Fórum Feminista per presentació del llibre “Medio Ambiente y Desarrollo: Miradas Feministas desde ambos hemisferios”. Una oportunitat per parlar d’ecofeminisme, sobirania alimentària, etc.amb Esther Vivas, Carmen de Miguel i Roser Manzanera.

El llibre planteja les interseccions entre gènere, medi ambient, pobresa i desenvolupament i que compta amb articles d’Alicia Puleo (Feminisme i ecologia), Esther Vivas (Construint la sobirania alimentària des d’una perspectiva feminista), Yayo Herrero (Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta), Vandana Shiva (La llavor i la terra. Biotecnologia i la colonització de la regeneració), entre d’altres.

El llibre complet es pot descarregar a la web alianzaporlasolidaridad

divendres a les 18.30h al Pati Llimona, C/Regomir 3, bcn – mapa: http://patillimona.net/on-som/

https://docs.google.com/document/d/1aoBQ90LPqw7lX4SekfsYpnfQvbO5oxNpHtEXiyPBmZY/edit?pli=1#

http://www.alianzaporlasolidaridad.org/agenda/forofeminista-por-un-mundo-mas-sostenible-y-de-cuidados-mutuos-barcelona-25-de-octubre-en-pati-llimona

#ForoFeminista

Actua per la Llibertat de les Llavors i dels Aliments: 2-16 octubre 2013

llavorsPresentem la crida a la desobediència civil de Vandana Shiva, per la llibertat de les llavors i la llibertat dels aliments. Animant-nos a participar en la quinzena d’acció global 2 al 16 d’octubre 2013

Activar els subtítols fent clic en la caixeta “opcions” (subtítols) a la dreta de la barra de control del vídeo. Hi ha subtítols en català. Video traduccions de Monica Sanchez:. En castellà: http://wp.me/p3TnGP-t

Sóc al Banc de Llavors de Navdanya on, al llarg de més de 25 anys, amb amor i cura hem estat salvant cada llavor que ens trobàvem. És un lloc que em dóna la més profunda alegria, la més profunda esperança, la més profunda pau.
PAU: perquè no hi ha conflicte aquí, ja sigui entre les plantes o de les plantes, és un banc de llavors de la comunitat per ser compartit com un bé comú.
ALEGRIA: perquè la vida és alegria, l’art de viure és l’art de la vida alegre.
I ESPERANÇA. Com que estem vivint en un temps en què la memòria increïble en cadascuna d’aquestes llavors: la memòria de la terra, la memòria dels nostres ancestres, la memòria de l’evolució, …
tota aquesta memòria està intentant ser eliminada per un grapat de corporacions empresarials, en uns pocs anys, perquè puguin cobrar regalies per la modificació genètica de les llavors.

I és per això que fem una crida a que t’uneixis al moviment de Llibertat de Llavors i d’Alimentació, particularment en la Quinzena d’Acció des del 2 d’octubre, aniversari del naixement de Gandhi fins el 16 d’octubre, dedicat, per les Nacions Unides, al Dia Mundial de l’Alimentació

Allà on miris hi ha lleis que s’estan aprovant perquè sigui il•legal que les persones tinguin la seva sobirania alimentària i la seva sobirania de les llavors.
La Comissió Europea està intentant aprovar una llei perquè sigui il•legal tenir llavors locals.
Colòmbia: els agricultors estaven als carrers i els van disparar,
perquè el Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i els Estat Units
ha introduït els drets de propietat intel•lectual sobre llavors i els colombians veuen les llavors com el seu patrimoni comú.
Àfrica: hi ha lleis d’harmonització, tan si es tracta de drets de reproductors de llavors o per a la concessió de patents i el registre obligatori.

Diferents maneres d’esprémer la llibertat de la llavor, esprémer la llibertat dels pagesos i pageses, esprémer la llibertat de la ciutadania comuns i corrent que els hi agradaria triar entre la diversitat, que els hi agradaria saber el que mengen. I aquesta és la raó per la qual volem lleis d’etiquetatge. La batalla de l’etiquetatge a Califòrnia va ser derrotada amb una aportació de 40 milions de dòlars procedents de la indústria. Avui cada Estat dels Estats Units, ja sigui a Washington, ja sigui a Hawaii, la gent està demanant una simple llibertat: el Dret de Saber el que menja.

Com pot ser que a les democràcies no es reconeguin aquests drets fonamentals?
Gandhi ens va ensenyar que mentre sobrevisqui la idea que les lleis injustes han de ser obeïdes, l’esclavitud anirà sobrevivint. És per això que ell es va negar a cooperar amb les lleis de l’apartheid d’Àfrica del Sud; és per això que Martin Luther King, fa 50 anys, amb el moviment de drets civils, va parlar d’un somni, un somni en el qual tothom seria lliure essent igual.

Aquest és el somni que estem portant endavant, un somni per a qualsevol espècie, cada papallona, cada abella, cada cuc de terra, qualsevol organisme del sòl per ser lliure, cada llavor de cada varietat de cultiu per evolucionar en llibertat; el més petit dels pagesos i pageses i la mainada més menuda tinguin la llibertat per sembrar una llavor i la collita d’aquesta llavor per al futur.

Per tant us fem una crida per identificar les lleis en els vostres països que estan eliminant aquestes llibertats: de la terra, de les nostres espècies i dels éssers humans.
Identificar-les i després fer amb elles el que Gandhi va fer amb les lleis de la sal dels britànics.

Diem-los-hi que no les obeirem.

Els britànics van intentar fer el seu monopoli de la fabricació de sal. Gandhi es va dirigir a la platja, va recollir la sal i va dir:
“We will make our own salt, we will not obey”. “Farem la nostra pròpia sal, no obeirem”.

Les lleis injustes no s’han d’obeir i el 2 d’octubre de 2013 ha de ser una celebració de la no cooperació amb les lleis injustes de l’esclavatge de llavors per tal de tenir la llibertat de Llavors. I el 16 d’octubre és el Dia Mundial de l’Alimentació. Abans d’això, hem de manifestar-nos el 12 d’octubre repetint la manifestació contra Monsanto, anant, arreu, de dret a les seves portes dient-los: “Vostè pot comprar els Blackwaters del món, vostè pot domesticar la intel•ligència de cada científic o activista. No tenim por. No permetrem a Monsanto que ens mani amb lleis de Monsanto per donar forma a les nostres llavors, la nostra agricultura, el nostre menjar”.

El 16 d’octubre, Monsanto s’ha autoatorgat el Premi Mundial de l’Alimentació per salvar el món de la fam.

El 72% de l’alimentació del món, prové dels petits pagesos i pageses. Els Herois i heroïnes Reals de l’Alimentació són les hortalanes i la petita pagesia, les nostres mares i pares, les nostres avies i avis, xefs locals, horticultors i horticultores.

Fem del 16 d’octubre, una diada per identificar i honorar als Herois i Heroïnes Reals dels Aliments que ens donen els aliments reals.
Celebrem els dons i la diversitat de la naturalesa,
Celebrem cada persona que està fent possible un sistema alimentari nutritiu, sa i segur.
Celebrem la nostra Llibertat de Llavors i d’Alimentació i comprometem-nos a defensar-la, per mes que les corporacions empresarials vulguin apropiar-se de les nostres llavors i aliments.

No els ho permetrem.

I quan estem juntes com una sola humanitat, cadascuna de nosaltres en el nostre petit lloc però junts en una sola consciència, una sola solidaritat, juntes en el nostre compromís comú amb la llibertat de Llavors i Llibertat d’Aliments, som un poder més poderòs que les corporacions més brutals i les seves dictadures.

Anem a celebrar amb vosaltres la Quinzena d’Acció.

Web campanya: http://seedfreedom.in/ – Web Banc Llavors: http://www.navdanya.org/

Des d’aquest petit projecte de l’hort de ca la dona, participarem en la quinzena d’acció (atentes agenda) i escampant-la tant com poguem. T’animem a que et sumis a la convocatòria d’acció global. Si participes en alguna iniciativa, ens agradaria saber-ho. Ajudarem a fer-ne difusió. Coneixes la Declaració per la llibertat de les llavors? Recollida de signatures oberta.

Llegeix la Declaració en català, traducció de Pep Puig i Boix: http://seedfreedomfortnight.blogspot.it/2013/09/catalan.html

Aquí trobaràs tota la informació de la crida a l’acció de Vandana Shiva: en català http://occupytheseed.wordpress.com/2013/09/23/catalan-catala-actua-per-la-llibertat-de-llavors-i-daliments-2-16-octubre-2013/

en castellano: http://occupytheseed.wordpress.com/2013/09/09/spanish-actua-por-la-libertad-de-las-semillas-y-de-los-alimentos-2-16-octubre-2013/

Volem decidir què sembrem i què menjem! Sense llibertat en les llavors no tenim llibertat als aliments. Llavors lliures!

Disponible el pdf de “Miradas Feministas desde ambos hemisferios”

portada_libro_feministas1-485x339Ja podem descarregar el pdf del llibre “Medio ambiente y desarrollo. Miradas feministas desde ambos hemisferios”, en el que ha participat Esther Vivas, entre altres autores, editat per la Universitat de Granada. 351 pàgines.2013.

A quin món aspirem? Quins efectes té la nostra forma de vida actual en les persones i en concret en les dones? Influeix per igual la deterioració ambiental en totes les persones i en tots els territoris? A aquestes preguntes intenta donar resposta el llibre Medi ambient i desenvolupament. Mirades feministes des de tots dos hemisferis (Universitat de Granada i Fundació IPADE, 2013).

Una obra que planteja les interseccions entre gènere, medi ambient, pobresa i desenvolupament i que compta amb articles d’Alicia Puleo (Feminisme i ecologia), Esther Vivas (Construint la sobirania alimentària des d’una perspectiva feminista), Yayo Herrero (Feminisme i ecologia: reconstruir en verd i violeta), Vandana Shiva (La llavor i la terra. Biotecnologia i la colonització de la regeneració), entre d’altres.

El llibre complet es pot descarregar a la web alianzaporlasolidaridad

Informació treta del Blog Esther Vivas

Grups de consum: jo decideixo – Esther Vivas, agost 2013

gconsumRepliquem l’article d’Esther Vivas sobre el dret a decidir què mengem i els grups de consum, publicat a Etselquemenges a principis d’agost. Lectura molt recomenable.

Volem decidir sobre el que mengem, d’on ve, com ha estat conreat, per qui, com s’estableix el preu. En un món globalitzat, en què la distància entre producció i consum és cada dia més llarga, hi ha moltes persones que es pregunten sobre l’origen dels aliments. Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, que en els darrers temps s’han multiplicat a casa nostra, són la millor expressió d’aquesta voluntat de recuperar la capacitat de decidir sobre la nostra alimentació.

Es tracta de veïns d’un barri o d’una ciutat que es posen d’acord per comprar directament a un o diversos pagesos del seu entorn, i apostar per un altre model d’agricultura i consum, organitzant-se a partir d’associacions o de societats cooperatives. Algunes tenen personal remunerat, la majoria no. Són experiències que enforteixen les relacions socials en el territori, que promouen l’economia solidària, que generen nous llocs de treball al camp en plena crisi econòmica.

L’objectiu és retornar el paper central de la pagesia i els consumidors a l’hora de definir les polítiques agrícoles i que l’alimentació no depengui dels interessos econòmics d’unes poques multinacionals de l’agroindústria. Els criteris de justícia mediambiental i social són els que prevalen. Per aquest motiu, ja no es parla tan sols d’agricultura ecològica sinó d’agroecologia, defensant un model agrícola sense pesticides químics ni transgènics però també de proximitat, local i pagès.

La sobirania alimentària és el principi que guia aquestes experiències. Ser sobirans, tenir el dret a decidir, sobre la producció de menjar. Una pràctica que col·loca en el centre la defensa d’un món rural viu i les necessitats dels consumidors, que recupera llavors de varietats autòctones en perill d’extinció i que cultiva tenint en compte els cicles de la natura.

A Catalunya, els antecedents d’aquestes experiències es remunten a final dels anys vuitanta i principi dels noranta, quan a Reus, Girona i Barcelona es van constituir els primers grups de consum: El Brot (1987), El Rebost (1988) i Germinal (1993), respectivament. Però no va ser fins a meitats dels anys 2000 que hi va haver un creixement exponencial i a dia d’avui trobem més d’un centenar de grups de consum arreu del territori català, situats, principalment, a l’àrea metropolitana, on la distància entre el camp i la ciutat és major.

La coordinació entre aquestes iniciatives, però, és més aviat dèbil, tot i que existeixen marcs de treball estables com la Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics (Ecoconsum), que aplega 25 grups, i La Repera, que organitza periòdicament jornades i debats entre pagesos i consumidors. A nivell local, hi ha, també, marcs de coordinació, com al barri de Gràcia, a Barcelona, on des de fa anys hi ha l’espai de trobada de Cooperatives amb Gràcia.

Els grups i les cooperatives de consum, de totes maneres, no són l’única via per estrènyer els llaços entre el camp i el plat. En els darrers temps, han proliferat els horts urbans, els mercats pagesos, el retorn de joves al camp, la venda directa en finques… que demostren que altres pràctiques en la producció i el consum d’aliments no només són necessàries sinó que són possibles i viables.

Publicat a Etselquemenges

Font: http://esthervivas.com/2013/08/01/grups-de-consum-jo-decideixo/

docu: A Farm for the Future – Una Granja per al Futur

rebeca hoskingUs recomanem un documental de la BBC preciós….menys d’una hora, la història de Rebecca Hosking i la seva granja al Sud d’Anglaterra. Subtítols castellà.

Una Granja per al Futur, és una història real, narrada en primera persona per la seva realitzadora Rebecca Hosking en un documental de la BBC, qui es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal per fer-se càrrec de la vella granja familiar, en el Sud d’Anglaterra. Des de la seva trajectòria professional de documentalista realitzadora diverses pel·lícules sobre vida silvestre, Rebecca es pregunta aquí com fer per transformar l’establiment agrícola de la seva família localitzat en el Sud d’Anglaterra, en una granja de baix consum energètic més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos i on les energies alternatives prenen un paper predominant, i poder superar el model actual de dependència dels combustibles fòssils barats i abundants per produir aliments.

Conscient del panorama energètic-alimentari que ens espera, Rebecca explora al llarg dels 48 minuts, diverses alternatives d’agricultura sostenible per avaluar la reconversió de la seva granja, apuntant sempre com a objectiu primordial a la no depencia dels combustibles fòssils.

En el documental, entrevista a persones expertes en el “pic del petroli”, permacultura, boscos comestibles… diferents visions que coincideixen a assenyalar a la pròpia naturalesa com qui brinda les claus de l’agricultura en un futur de baixa energia.

Durada 48 minuts, any 2009, Regne Unit, BBC, en anglés amb subtítols en castellà gràcies al Movimiento de Transición de la Comarca Andina, Argentina.

Uns anys més tard d’haver fet el documental, podem seguir l’evolució de la Rebeca i la seva granja en la següent entrevista de menys 5minuts(2013): http://vimeo.com/50895809

Font (amb fitxa tècnica del documental): https://sites.google.com/site/sinpetroleo/cine/farmfuture

docu: Semillas de Libertad (Seeds of Freedom)

agnes_wayua_mutiso_kenyaLlavors de Llibertat és un documental que en poc més de 30 minuts posa de relleu com el control de la llavor s’utilitza per monopolitzar el sistema alimentari mundial. Mostra com el sistema agrícola industrial, i les llavors genèticament modificades (GM) en particular, ha impactat en l’enorme biodiversitat agrícola desenvolupada per agricultores i agricultors de tot el món, des del començament de l’agricultura. El control de les llavors és la clau per fer-se amb el control del sistema alimentari mundial i assegurar-se grans guanys econòmics. Disponible en 5 idiomes.

Documentals així mostren com són d’importants els projectes de recuperació de llavors tradicionals a tot el món. Nosaltres també tenim responsabilitat, com a consumidores però també com a aficionades a fer creixer un hort urbà (i possibles compradores de llavors), en la defensa de les llavors tradicionals, donant suport als projectes propers que recuperen llavors de producció ecològica i de varietats locals com és el cas de Les Refrades o El rave negre  o Esporus,rebutjant les polítiques que pretenen prohibir la venda i reproducció de llavors autóctones i tradicionals i/o permetre patents sobre llavors, aprenent a conservar les llavors, anar a mercats d’intercanvi de llavors….

El documental: Semillas de Libertad

Resum curtet. Després de la primera i segona guerres mundials a Europa, les empreses químiques van tractar de trobar un nou mercat per als seus productes. Van descobrir que les alteracions químiques subtils als agents explosius i els nervis els permetia reaprofitar els productes químics de guerra en fertilitzants i pesticides per a cultius. Més tard, unint els fertilitzants i pesticides químics específics amb llavors híbrides van ampliar el potencial de guanys, aconseguint estendre per quasi tot el món que les llavors genéticament modificades són la solució per tenir més rendiment de la terra i acabar amb la fam. Actualment, les llavors híbrides només són capaçes de produir un rendiment una vegada, el que obliga els agricultors i agricultores a comprar llavors i productes químics cada any, abandonant  les seves pràctiques tradicionals de selecció de llavors, l’estalvi i l’intercanvi, i entrant en la roda de dependència i deute. El documental dóna veu a les comunitats camperoles indígenes que a petita escala abasteixen d’aliments el 70% de la població mundial, i junt amb col · laboradors de la pel · lícula fan una crida a la pagesia  i consumidores i consumidors de tot el món a unir les seves forces amb el moviment mundial cada vegada major per la defensa de la sobirania alimentària – el dret i la responsabilitat de mantenir els nostres aliments diversos culturalment apropiades i ecològicament adaptats i produïts èticament.

La pel · lícula compta amb referents mundials i activistes Dr Vandana Shiva de Navdanya, Henk Hobbelink de GRAIN, Zac Goldsmith MP (UK partit conservador), pagès canadenc Percy Schmeiser, Kumi Naidoo de Greenpeace International, Gathuru Mburu d’Àfrica Xarxa de Biodiversitat, Liz Hosken de la Fundació Gaia i Caroline Lucas MP (UK Partit Verd).

Documental coproduït per la Fundació Gaia i la Xarxa de Biodiversitat d’Àfrica, en col·laboració amb MELCA Etiòpia (Movement for Ecological Learning and Community Action), Internacional Navdanya (India) i GRAIN (Barcelona,Es). http://www.seedsoffreedom.info/watch-the-film/watch-the-film-spanish/

Agronautes – Pel·lícula documental de PezEstudio

caràtula documental AgronautasDocumental Agronautas, ens mostra projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Realitzat per pezestudio [Maé Durant Vidal (arquitecta), Elisa de los Reyes García López (arquitecta), Blanca Villar Mateo (arquitecta) i Iñigo Calvo Sotomayor (economista)] +  + Juan Dopico Massobrio + Iñigo Calvo Sotomayor /// Pel·lícula Documental, 2011-2013

Ja s’ha esternat a Bilbao, hem de buscar si a Barcelona està prevista una presentació i/o com podem aconseguir una còpia.

Existeixen plantejaments, maneres de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. La majoria d’ells, no obstant això, no han estat desenvolupats per grans companyies ni disposen d’alts pressupostos governamentals. En molts casos es tracta, per contra, de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fos del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem Agronautes.

Agronautas [Documental] és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte Agronautas. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el mitjà natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o a través de la seva activitat professional.

Agronautas [Documental] recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas de recerca i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

Agronautas [Documental] està registrada amb llicències lliures, amb l’objectiu de ser àmpliament difosa.

Contingut:

El documental està dividit en quatre bloc temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat

Agricultura: S’aborden algunes de les problemàtiques i alternatives presents en relació al sector: agricultura ecològica, xarxes de llavors, aliments transgènics, agroindustria, grups de consum, sobirania alimentària, horts urbans.

Energia i Ecologia. A través del testimoniatge d’ “agronautes” entrevistades es fa un repàs sobre temes com la globalització, l’esgotament de recursos, el decreixement, les energies renovables, el consumisme, la dicotomia natural-artificial o l’equilibri amb la naturalesa.

Arquitectura i Tecnologia. Es proposen alternatives perquè la utilització d’ambdues disciplines suposi un equilibri amb la naturalesa i amb la societat. En aquest sentit, els testimoniatges se centren, entre uns altres, en la bioconstrucció, autoconstrucció, ecoconstrucció, arquitectura genètica, arquitectura algorítmica i les noves tecnologies.

Política i Societat. Es plantegen alternatives al sistema polític actual així com possibles solucions per sortir de la crisi global actual. Els models horitzontals, els sistemes de participació ciutadana, les colònies colectivitzades, les alternatives al sistema capitalista o els moviments socials són alguns de les opcions tractades.

Fitxa tècnica:

Concepte: Pezestudio
Adreça: Juan Dopico Massobrio.
Guió: Elisa dels Reyes García, Maé Durant Vidal, Juan Dopico Massobrio.
Edició: Juan Dopico Massobrio.
Producció: Iñigo Calvo Sotomayor.
Fotografia: Juan Dopico Massobrio.
So Directe: Elisa dels Reyes García, Maé *Durant Vidal, Txabi Uria García, Gorka Beitia Zarandona.
Traduccions: Jone Vicari Ituarte, David Hojman, Valentina Aspecte, Jordi Montes, Mar Coll.
Música: Héctor Marigorta Tato. Subvencionat per: Departament de Cultura del Govern Basc

Font: http://pezestudio.org/index.php/2013/02/15/agronautas-documental/

Què és PEZESTUDIO?. Com diuen a la seva web…

PEZESTUDIO és una cèl·lula creativa d’arquitectes i un economista formada en 2006 que s’associa amb diferents experts/expertes segons el projecte a realitzar. Desenvolupem projectes d’urbanisme, arquitectura, disseny i recerca-acció a través de línies de treball entorn de:

>la incubació de societats i maneres de vida de baix impacte sobre els ecosistemes a partir d’hàbits generats per infraestructures i dissenys físics o virtuals.

>la incorporació de tècniques i tecnologies no estandarditzades, ja sigui a partir de la recuperació de sistemes constructius artesanals i intel·ligents com la integració de mitjans digitals que millorin les qualitats del dissenyat.

>la capacitat d’intervenció i decisió ciutadana en els processos de disseny a totes les escales

>la repercussió de les transformacions econòmiques contemporànies sobre la ciutat, les maneres de vida de les persones i els sistemes de producció

web: http://pezestudio.org/

Mujeres de maíz – Esther Vivas

Esther Vivas | Público (24agost 2010)

En los países del Sur, las mujeres son las principales productoras de comida, las encargadas de trabajar la tierra, mantener las semillas, recolectar los frutos, conseguir agua…… Entre un 60 y un 80% de la  producción de alimentos en estos países recae en las mujeres, un 50% a nivel mundial. Éstas son las principales productoras de cultivos básicos como el arroz, el trigo y el maíz, que alimentan a las poblaciones más empobrecidas del Sur global. Pero a pesar de su papel clave en la agricultura y en la alimentación, ellas son, junto a los niños y niñas, las más afectadas por el hambre.

Las mujeres campesinas se han responsabilizado, durante siglos,  de las tareas domésticas, del cuidado de las personas, de la alimentación de sus familias, del cultivo para el auto-consumo y la comercialización de algunos excedentes de sus huertas, cargando con el trabajo reproductivo, productivo y comunitario, y ocupando una esfera privada e invisible.  En cambio, las principales transacciones económicas agrícolas han estado, tradicionalmente, llevadas a cabo por los hombres, en las ferias, con la compra y venta de animales, la comercialización de grandes cantidades de cereales… ocupando la esfera pública campesina.

Esta división de roles asigna a las mujeres el cuidado de la casa, de la salud, de la educación y de sus familias y otorga a los hombres el manejo de la tierra y de la maquinaria, en definitiva de la “técnica”, y mantiene intactos los papeles asignados como masculinos y femeninos, y que durante siglos, y aún hoy, perduran en nuestras sociedades

Sin embargo, en muchas regiones del Sur global, en América Latina, África subsahariana y sur de Asia, existe una notable “feminización” del trabajo agrícola asalariado. Entre 1994 y 2000, las mujeres ocuparon un 83% de los nuevos empleos en el sector de la exportación agrícola no tradicional. Pero esta dinámica va acompañada de una marcada división de género: en las plantaciones las mujeres realizan las tareas no cualificadas, como la recogida y el empaquetado, mientras que los hombres llevan a cabo la cosecha y la plantación.

Esta incorporación de la mujer al ámbito laboral remunerado implica una doble carga de trabajo para las mujeres, quienes siguen llevando a cabo el cuidado de sus familiares a la vez que trabajan para obtener ingresos, mayoritariamente, en empleos precarios. Éstas cuentan con unas condiciones laborales peores que las de sus compañeros recibiendo una remuneración económica inferior por las mismas tareas y teniendo que trabajar más tiempo para percibir los mismos ingresos

Otra dificultad es el acceso a la tierra. En varios países del Sur, las leyes les prohíben este derecho y en aquellos donde legalmente lo tienen las tradiciones y las prácticas les impiden disponer de ellas. Pero esta problemática no sólo se da en el Sur global. En Europa, muchas campesinas no tienen reconocidos sus derechos, ya que a pesar de trabajar en las explotaciones, igual que sus compañeros, la titularidad de la finca, el pago de la seguridad social, etc. lo tienen, habitualmente, los hombres. En consecuencia, las mujeres, llegada la hora de la jubilación, no cuentan con pensión alguna, no tienen derechos a ayudas, cuotas, etc.

El hundimiento del campo en los países del Sur y la intensificación de la migración hacia las ciudades ha provocado un proceso de “descampesinización”. Las mujeres son un componente esencial de estos flujos migratorios, nacionales e internacionales, que provocan la desarticulación y el abandono de las familias, de la tierra y de los procesos de producción, a la vez que aumentan la carga familiar y comunitaria de las mujeres que se quedan. En Europa, Estados Unidos, Canadá… las mujeres migrantes, acaban asumiendo trabajos que años atrás realizaban las mujeres autóctonas, reproduciendo una espiral de opresión, carga e invisibilización de los cuidados y externalizando sus costes sociales y económicos a las comunidades de origen de las mujeres migrantes.

La incapacidad para resolver la actual crisis de los cuidados en los países occidentales, fruto de la incorporación masiva de las mujeres al mercado laboral, el envejecimiento de la población y la nula respuesta por parte del Estado a estas necesidades, conlleva la importación masiva de mano de obra femenina de los países del Sur global, destinada al trabajo doméstico y de cuidado remunerado.

Frente a este modelo agrícola neoliberal, intensivo e insostenible, que se ha demostrado totalmente incapaz de satisfacer las necesidades alimentarias de las personas y el respeto a la naturaleza, y que es especialmente virulento con las mujeres, se plantea el paradigma alternativo de la soberanía alimentaria. Se trata de recuperar nuestro derecho a decidir sobre qué, cómo y dónde se produce aquello que comemos; que la tierra, el agua, las semillas estén en manos de las y los campesinos; de combatir el monopolio a lo largo de la cadena agroalimentaria.

Y es necesario que esta soberanía alimentaria sea profundamente feminista e internacionalista, ya que su consecución sólo será posible a partir de la plena igualdad entre hombres y mujeres y el libre acceso a los medios de producción, distribución y consumo de alimentos, así como a partir de la solidaridad entre los pueblos, lejos de las proclamas chovinistas de “primero lo nuestro”.

Hay que reivindicar el papel de las campesinas en la producción agrícola y alimentaria y reconocer el papel de las “mujeres de maíz”, aquellas que trabajan la tierra. Hacer visible, lo invisible. Y promover alianzas entre mujeres rurales y urbanas, del Norte y del Sur. Globalizar las resistencias… en femenino.

Font: http://esthervivas.com/2010/08/24/mujeres-de-maiz/

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu