//
arxius

UE

This tag is associated with 2 posts

Els estats de la UE camí de poder vetar el cultiu de transgènics

campaigns6Els ministres de Medi Ambient de la UE van aprovar el 12 de juny, després de quatre anys de debats, la norma que dóna llibertat als Estats membres per prohibir al seu territori el cultiu de transgènics autoritzats per la UE, invocant raons com l’impacte socioeconòmic, l’ordre públic, la gestió del territori o motius de política mediambiental i agrícola. Un total de 26 Estats membres, entre els quals Espanya, hi han votat a favor. Només Bèlgica i Luxemburg s’han abstingut. La norma encara està pendent que sigui aprovada al Parlament Europeu.

La nova legislació en matèria d’OGM no satisfà ningú. Els sectors contraris als transgènics consideren la norma una trampa perquè permetrà desbloquejar l’aprovació del cultiu de nous transgènics a Europa i, per tant, obrirà la porta a augmentar-ne la presència i varietat. Fins ara, estats membres contraris al cultiu d’OGM pressionaven per evitar que s’aprovessin nous cultius. Amb la norma que permetrà vetar-los al seu territori, Brussel·les espera que aquests socis no posin pegues a l’autorització de nous cultius de transgènics. EL Regne d’Espanya és el soci europeu que concentra més cultius d’OGM. La majoria, a Catalunya i Aragó.

A la tardor arribarà al Parlament i es veurà com queda….a dia d’avui els estats mebres UE ja poden prohibir un conreu transgènic autoritzat a l’empara de la Clàusula de Salvaguarda, disposició recollida en l’article 23 de la Directiva 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre l’alliberament intencional en el medi ambient d’organismes modificats genèticament.

A continuació la notícia llegida a 4 fonts: 324, libre prensa i, amigos de la tierra

Més informació: 324 tv3

http://www.324.cat/video/3016231/Defensors-i-detractors-dels-transgenics

La Comissió Europea ha proposat canviar les polítiques sobre els organismes genèticament modificats (OGM) per donar més llibertat als governs dels estats membres perquè decideixin si permeten o no cultivar-los al seu territori. L’executiu comunitari ha presentat una proposta perquè els governs tinguin “responsabilitat total” sobre la plantació de transgènics que la UE permeti cultivar. El projecte de Brussel·les no canvia el sistema actual d’autorització dels OGM, però un cop s’hagi aprovat el cultiu d’un producte, la CE vol deixar llibertat a cada país perquè triï si vol plantar-lo o, per contra, vetar-lo.

Els estats podran decidir si es planten o no transgènics al seu territori. Ara bé, si un transgènic és legal a escala comunitària, un govern comunitari no podrà impedir-ne la importació ni la comercialització.

Actualment, la UE només permet la sembra de dos tipus d’OGM, el blat de moro MON 810 i la patata Amflora, i només per a usos industrials i no alimentaris; d’altra banda, autoritza la venda de 17 transgènics per a aliments o pinsos, com ara varietats de remolatxa, soja, cotó i blat de moro.

Espanya és l’estat de la UE amb més superfície de transgènics, amb el 80% de les plantacions de blat de moro transgènic i una extensió que ronda les 76.000 hectàrees. En canvi, països com França, Grècia, Alemanya, Luxemburg, Àustria i Hongria han aprovat moratòries per mantenir-se lliures de transgènics.

Des del sindicat Unió de Pagesos consideren que el traspàs de la responsabilitat als estats és negativa perquè “en el cas de l’estat espanyol, en ser el país més protransgènic d’Europa, mai, en cap cas, prohibirà un conreu transgènic”, segons ha explicat Salomó Torres, coordinador del sector de ramaderia ecològica.

En canvi, alguns grups de pressió antitransgènics pensen que traslladar la responsabilitat als estats els dóna més marge. És el cas de Som lo Que Sembrem. Verònica Miró, membre de la plataforma, remarca que ara “els polítics poden dir ‘no’ als transgènics i no tindran l’excusa de dir que ve imposat des de la Unió Europea”.

En tot cas, el que es podrà prohibir és el cultiu, però no la comercialització. Per organitzacions protransgènics com la JARC, això suposa un perjudici que pot restar competitivitat als agricultors.

Des que el 2004 es va aixecar la moratòria contra l’aprovació de nous OGM, tots els expedients han estat autoritzats unilateralment per la CE, perquè no hi havia una majoria de països ni a favor ni en contra.

El projecte haurà l’haurà d’aprovar el Consell de Ministres de la UE i el Parlament Europeu. Alguns països ja han opinat sobre la proposta; L’estat espanyol, per exemple, no n’està satisfet perquè creu que nacionalitza les polítiques sobre els OGM, que segons diu han de ser comunitàries. Per raons justament contràries, França i altres països que apliquen vetos al cultiu s’hi han oposat, ja que exigeixen més controls.

Més informació: La notícia a libreprensa.com

L’objectiu de la nova norma és desbloquejar els procediments d’autorització de nous cultius transgènics a la UE, que fa anys que estan paralitzats perquè els Estats membres no aconsegueixen majories suficients ni per vetar-los ni per aprovar-los, cosa que obliga la Comissió a assumir la decisió final. Brussel·les espera que, al donar llibertat a cada país per cultivar o no, les aprovacions d’organismes genèticament modificats (OGM) es desencallin.

En l’actualitat ja es cultiva a la UE un blat de moro transgènic (MON 810) autoritzat el 1998 en una superfície de 150.000 hectàrees. El 90% es concentren a Espanya (137.000), però també és present a Portugal, la República Txeca, Romania i Eslovàquia. El 2010 es va autoritzar el cultiu de la patata transgènica Amflora, però va ser abandonada el 2011.

Durant el debat públic que ha precedit l’aprovació de la norma, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ha defensat que “els avantatges de la biotecnologia aplicada a l’agricultura fan que la seva utilització estigui cada vegada més estesa entre els principals productors mundials”. “La UE no pot continuar quedant-ne al marge”, ha ressaltat.

Segons ella, la UE ja compta amb un procediment d’autorització “modèlic en termes de seguretat” però el constant enfrontament entre els Estats membres “n’estava minvant l’eficàcia i restant credibilitat als organismes científics d’avaluació de riscos”. La nova norma permetrà, segons la ministra, que “la presa de decisions sigui més fluida i millori el procediment d’autorització”.

“Tots perseguim un objectiu comú, que és proporcionar als nostres ciutadans un procediment d’autorització amb els mateixos requisits de seguretat però més àgil i eficaç”, ha dit García Tejerina.

L’acord polític ha estat possible després que el Regne Unit, Alemanya i França aixequessin les reserves que per diferents raons mantenien des de feia mesos sobre la directiva.

Les negociacions s’han desbloquejat després de la forta polèmica suscitada pel procés d’aprovació per al cultiu del blat de moro transgènic 1507 de Pioneer. Un total de 19 Estats membres hi van votar en contra el mes de febrer passat i només 5, entre ells Espanya, el van recolzar. Però al no aconseguir cap bàndol la majoria qualificada necessària, la Comissió està obligada a aprovar-ho, tot i que encara no ho ha fet.

El text de compromís aprovat pels ministres de Medi Ambient preveu un procediment en dues fases quan una empresa presenti una petició per autoritzar el cultiu d’un transgènic. Com fins ara, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en la sigla en anglès) avaluarà els riscos per a la salut i el medi ambient, que fins ara eren els únics motius reconeguts per prohibir un organisme genèticament modificat a tota la UE.

En la primera fase del procediment, els Estats membres podran notificar a la Comissió que desitgen veure’s exclosos del camp geogràfic en què es permet el cultiu del transgènic en qüestió. Brussel·les negociarà en nom dels països i si la companyia accepta les restriccions, proposarà que el transgènic s’autoritzi únicament als països que no s’hi oposen.

Si l’empresa rebutja reduir el camp geogràfic de la seva sol·licitud d’autorització, en la segona fase els Estats membres informaran Brussel·les dels motius que pretenen invocar per prohibir el cultiu al seu territori. Aquests motius, que es poden invocar de forma individual o combinada, han de ser diferents dels que avalua l’EFSA. La directiva preveu una llista oberta, en què figuren objectius de política mediambiental o agrícola, la gestió del territori, la utilització del sòl, l’impacte socioeconòmic o l’ordre públic.

Tan bon punt el cultiu del transgènic rebi l’autorització de la UE, els Estats membres en qüestió el podran prohibir al seu territori.

Font: http://libreprensa.es/s/3466204/els-estats-de-la-ue-podran-vetar-el-cultiu-de-transgenics#s/3466204

Més informació: La notícia a Amigos de la Tierra

Voz y voto a las empresas en las decisiones sobre transgénicos en la UE

El consejo de Ministros de la UE da voz y voto a las empresas en las decisiones sobre transgénicos

La nueva ley puede abrir las puertas de Europa a los cultivos transgénicos

Hoy, 12 de junio, se ha votado en el Consejo de Ministros de Medio Ambiente de la UE una nueva ley que en teoría permitiría a los países de la UE prohibir los cultivos transgénicos en su territorio. Según Amigos de la Tierra se trata de un regalo envenenado, que pretende en realidad abrir las puertas de Europa a los transgénicos acelerando nuevas autorizaciones en Bruselas.

La ley votada hoy otorga a las empresas biotecnológicas como Monsanto o Syngenta un poder sin precedentes. Tendrán el derecho a decidir si permite o no la prohibición de sus productos en cada país de la Unión Europea. Si las empresas se niegan a prohibirlos, los gobiernos podrán contemplar alternativas muy débiles desde el punto de vista jurídico para establecer algún tipo de moratoria y, de hacerlo, podrían ser objeto de demandas.

Blanca Ruibal, responsable de Agricultura y Alimentación de Amigos de la Tierra, ha afirmado que “es inaceptable que las empresas tengan la última palabra en las decisiones sobre los cultivos transgénicos. Los gobiernos han de tener capacidad para prohibir estos cultivos sin tener la obligación de pedir permiso a ninguna entidad privada. La ciudadanía europea ha dejado claro que no quiere estos cultivos, que no aportan ninguna solución a los problemas de la agricultura europea”.

La propuesta tiene el objetivo de fomentar que los países voten a favor de estos cultivos en Bruselas – algo que no se ha hecho en los últimos 15 años – a cambio de poder prohibirlos en su país. Esto provocaría una expansión de nuevos cultivos transgénicos en países como España, cuyo gobierno desoye a la ciudadanía y permite la expansión de estos cultivos sin transparencia ni control.

Blanca Ruibal ha continuado aclarando que “durante más de 15 años la mayoría de los países de la UE han luchado contra la expansión de los cultivos modificados genéticamente y han defendido su derecho a prohibirlos. Si finalmente se aprueba esta ley y se extienden estos cultivos el riesgo de que se contaminen las semillas, los cultivos y los alimentos de toda Europa es enorme”.

La propuesta será ahora sometida a votación en el Parlamento Europeo, que ya ha votado a favor de una propuesta más exhaustiva que otorgue más derechos a los estados miembro.

Amigos de la Tierra se opone a la ley propuesta porque:

- Los gobiernos han de tener poder real para mantener sus campos libres de transgénicos y proteger la capacidad de elección de las personas consumidoras;

- Obligar a los gobiernos a pedir autorización a las empresas para prohibir nuevos cultivos transgénicos es un ataque a la democracia, ya que se ponen los intereses privados de las empresas al mismo nivel que los gobiernos elegidos democráticamente;

- Otorgar un poder sin precedentes a las empresas en las decisiones en torno a los cultivos transgénicos es dar más importancia al interés privado que al general;
- Reduce la importancia de un análisis riguroso de los riesgos ambientales y para la salud
y supone un debilitamiento del principio de precaución establecido en la UE.

***

Más información:

Blanca Ruibal: Responsable de Agricultura y Alimentación de Amigos de la Tierra. Tlf. 691471389

Teresa Rodríguez Pierrard, Prensa de Amigos de la Tierra. Tlf. 680 936 327

Font: http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1996

També molt interessant:  La Gran época: http://www.lagranepoca.com/32227-comision-europea-legisla-transgenicos-su-propio-modo

D’ON VE LA NOTÍCIA? 2011: Cop de la UE als transgènics. El Parlament europeu ha votat donar més poders i flexibilitat als seus estats membres perquè restringeixin o prohibeixin totalment els cultius genèticament modificats (OMG) a causa de les dades creixents sobre els seus efectes negatius… – Ecodiari,26 juliol 2011

Demana al comissari de la UE Tonio Borg la retirada del ‘super-GM’ blat de moro SmartStax !

button_support_smartstaxSmartStax és una llavor de blat de moro modificat genèticament desenvolupat per Monsanto i Dow AgroSciences. SmartStax produeix sis proteïnes insecticides (toxines Bt) i és tolerant a dos herbicides (glifosat i glufosinat). Una de les proteïnes insecticides es deriva d’ADN sintètic que no té una variant natural. SmartStax combina diverses característiques transgèniques en una sola planta, i es desconeixen els efectes que poden desenvoluar-se, causant gran peocupació i incertessa..

Testbiotech ha presentat una reclamació a la Comissió Europea per evitar l’autorització de la comercialització del Blat de Moro SmartStax i han endegat una campanya en la societat civíl per tal d’aconseguir suports a la retirada de l’autorització de comercialització d’SmartStax. La campanya consisteix en enviar un correu electrònic a aquest efecte al Comissari Borg Tonio abans del 5 de març de 2014.

Petició al comissari de la UE Tonio Borg (@borgton): Si us plau, retiri l’autorització de comercialització per SmartStax! Aquí trobaràs un formulari per enviar la carta al comissari, amb una proposta de carta. Si ho prefereixes, pots escriure la teva pròpia: http://www.testbiotech.org/en/smartstax

L’autorització: Al novembre de 2013 , la Comissió Europea va permetre que aquesta polèmica importació de blat de moro a la UE per ser comercialitzada en l’alimentació humana i en pinsos.

Segons Testbiotech , la inclusió de tants trets GM en una sola planta fa “riscos i incerteses inevitables piramidal ” . No obstant això efectes combinatoris coneguts per multiplicar la toxicitat o reaccions del sistema immune no es van tenir en compte .

“No hi havia gairebé cap investigació sobre els efectes combinatoris ” , diu Testbiotech . “Cap estudi d’alimentació es va dur a terme amb el blat de moro apilat per investigar els efectes potencials sobre la salut ni la investigació es va dur a terme per examinar l’impacte de l’exposició a llarg termini . ”

Impactes a la salut mai avaluats , no hi ha dades independents …SmartStax també té un contingut molt més alt de la toxina Bt que qualsevol altra planta GM produït mai. Riscos per a la salut associats a les toxines Bt inclouen toxicitat potencial humà i els impactes en el sistema immunològic que causa , per exemple , malalties inflamatòries de l’intestí , com es destaca en els estudis científics . Aquest risc de toxicitat Bt no va ser avaluat per l’EFSA .

Una altra qüestió que preocupa és la qualitat de les dades proporcionades per l’avaluació de riscos : ” Aquests es van dur a terme per i / o encarregats i pagats per la indústria” , es queixa Testbiotech .

“No hi ha laboratoris independents involucrats , les dades no van ser publicades en revistes revisades i la redacció d’alguns informes indiquen la manipulació de les dades . ”

Per exemple , un expedient elaborat per Monsanto per avaluar el comportament agronòmic de SmartStax afirma explícitament : ” La supervisió garanteix que les dades eren consistents amb les expectatives” . No obstant això , l’EFSA acceptat l’expedient sense crítica .

Sense supervisió. Una errada és que la Comissió no sol · licitarà la vigilància específica dels efectes sobre la salut del blat de moro SmartStax GM després de la consumició . Com a resultat , “els efectes que contribueixen a les malalties complexes o cròniques s’escaparan  … No hi ha cap, fins i tot qualsevol dels mètodes adequats disponibles per rastrejar i identificar SmartStax en productes alimentaris . ”

Sota les regulacions de la UE , la Comissió té dos mesos per respondre a la reclamació Testbiotech . Després d’un degut procés , pot remetre el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE ).

algunes varietats de blat de moro actualsBlat de moro: anomenat també dacsa o panís Més a wiqipèdia

Testbiotech? Entitat de recerca fundada el 2008 per un grup d’experts i expertes i, registrada com una organització sense ànim de lucre per promoure la investigació independent i el debat públic sobre els impactes de la biotecnologia a tots nivells, ecològics, socials, econòmics, ètics, salut….fent de la recerca independent i de la transparència, prioritats en la presa de decisions polítiques. http://www.testbiotech.org/en

Traducció de la carta ( http://www.testbiotech.org/en/smartstax)

Benvolgut Comissari de la UE ,

Mitjançant la combinació de diverses plantes modificades genèticament en una, SmartStax resulta una piràmide de riscos i incerteses . No obstant això els efectes combinatoris apenes van ser investigats . Cap estudi d’alimentació es va dur a terme amb el blat de moro per investigar els efectes potencials per a la salut , cap investigació es va dur a terme per examinar l’impacte d’una exposició a llarg termini .

SmartStax té un contingut molt més alt de Bt que qualsevol altres plantes modificades genèticament fins ara. Riscos per a la salut associats a les toxines Bt són matèria de toxicitat , així com el potencial d’efectes adversos per al sistema immunològic . Per exemple , hi ha estudis que mostren una el risc de malalties inflamatòries de l’intestí a ser provocat o millorada si es consumeixen aquestes plantes . Aquest risc no va ser avaluat per l’EFSA .

Més preocupant és la qualitat de les dades que es facilitarà per l’avaluació de riscos : Les investigacions utilitzades per a l’avaluació de riscos es van dur a terme per i / o encarregats i pagats per la indústria . No hi ha laboratoris independents involucrats , les dades no van ser publicats en revistes revisades  i la redacció d’alguns informes fins i tot indica la manipulació de les dades .

Reglament de la UE requereix un nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient i una avaluació de riscos del més alt nivell possible ( Reglament 1829/2003 ) . Atès que l’autorització de comercialització d’ SmartStax està en conflicte amb la normativa de la UE, que ha de ser revocada .

Amb una cordial salutació ,

StopTTIP

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent,19/12

vídeo Acte "No al TTIP" (5): Teresa Forcades Pconstituent, 19/12

salut i feminisme - 25 minuts amb Carme Valls LLobet....El medi ambient factor de risc per la nostra salut

Segueix-me a Twitter

Arxiu

RSS caladona rss

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.